À la ville de... Barcelona
Juan Antonio Samaranch Torelló
A Madrid, poders institucionals i mediàtics especulen amb la direcció de Samaranch
A Madrid, poders institucionals i mediàtics especulen amb la possibilitat que Juan Antonio Samaranch Salisachs (64) assoleixi la direcció de l’olimpisme.
Tot i que la capital gaudeix de l’esplendor del present, encara crepiten les brases: quatre vegades ha estat candidata a seu olímpica, sempre aquest segle XXI. Ha pretès acollir els Jocs del 2012, el 2016, el 2020 i el 2024. En totes quatre ocasions ha caigut sobre la lona.
L’aparició de Juan Antonio Samaranch Salisachs reactiva la memòria a curt termini, episodis d’un passat que pot semblar-nos llunyà però que no ho és tant. Els avui cinquantins érem adolescents d’acne, pantalons curts i cabells llargs aquell matí de tardor, 17 d’octubre del 1986, en el qual el mestre va entrar a l’aula i ens va anunciar:
–Juan Antonio Samaranch Torelló ha dit que Barcelona acollirà els Jocs del 1992.
“ À la ville de... Barcelona”, acabava de proclamar Samaranch, mort el 2010, llavors pare de l’olimpisme, quan el rellotge marcava les 13.30 h a Lausana.
Joiosos, totes les criatures vam celebrar la notícia, i alguns van córrer a oferir-se com a voluntaris i d’altres, en el nostre fur intern, ens vam plantejar la possibilitat de competir com a olímpics a la nostra ciutat natal.
Juan Antonio Samaranch Salisachs (té un MBA per la Universitat de Nova York, és enginyer industrial, ha ocupat alts càrrecs executius en empreses financeres) es nega a presentar-se com el fill de Samaranch Torelló, però la referència és inevitable. A Madrid, els especuladors es freguen les mans. Si el pare havia tingut un paper essencial en l’elecció de Barcelona’92, què no farà el fill des d’una hipotètica presidència amb una hipotètica candidatura madrilenya?
En realitat, totes aquestes hipòtesis són llunyanes en el temps i en l’espai, ja que primer cal presentar les candidatures (20 al 24 de gener a Lausana) i després cal votar (18 al 21 de març a Grècia).
Set noms opten al càrrec que ara allibera Thomas Bach (70), el president de l’olimpisme durant els últims nou anys: Rio 2016, Tòquio 2020 i París 2024 s’han celebrat sota el mandat del dirigent alemany, home que ha fet front al dopatge d’ Estat rus, la qüestionable globalització de l’olimpisme i l’apocalíptica pandèmia.
Exhaust i ja fora dels límits que marca la Carta Olímpica (el president ha de ser membre del COI, però cap membre del COI no pot excedir els 70 anys), Bach deixa pas als set presumptes hereus, i assumeix un altre límit que marca la carta: durant l’elecció del seu successor, el cap sortint s’ha de mostrar estrictament neutral.
Així doncs, des del punt de vista de Bach, tant Samaranch com sir Sebastian Coe o Kirsty Coventry, i també David Lappartient, Morinori Watanabe, Johan Eliasch i el príncep Feissad al-Hussein, juguen al mateix escenari i amb les mateixes eines. El president no pot decantar-se per cap d’ells. La decisió queda en mans dels 111 votants.
–Bach serà exquisidament neutral, com manen els cànons, com ha de ser. No espero, com no pot esperar ningú, un suport determinat
– explicava Samaranch a Sebastián Fest en una entrevista recent a Relevo .
Una altra cosa són els nivells de popularitat de cada aspirant. O el seu grau de penetració en la família olímpica. Des d’aquesta lectura, Samaranch juga amb avantatge: és vicepresident del COI des del 2016, i des d’aquesta primera línia ha viscut les últimes vicissituds: la lluita contra la covid o el pla de modernització de l’organisme, exemplificat en la incorporació del breakdance o el surf a París 2024.
La candidatura de Samaranch és aparentment sòlida (i insistentment aliena a qualsevol paper que hagi tingut el seu pare en el passat), tot i que s’enfronta a un factor de pes. Es tracta de la seva edat. Samaranch té 64 anys, i aquesta realitat li impediria arrodonir un cicle complet de vuit anys (sir Sebastian Coe s’enfronta al mateix: ja està en els 67).
Les circumstàncies de tots dos, potser els favorits a priori, multipliquen les opcions de Kirsty Coventry (41), l’única dona entre els candidats, una exnedadora africana, de Zimbàbue, que és llegenda esportiva al seu continent, amb els seus set podis olímpics entre Atenes 2004 i Pequín 2008.
