Nimby és un acrònim que en anglès significa “al costat de casa, no” ( not in my backyard ). Els anglosaxons el fem servir per descriure la reacció d’alguns col·lectius de ciutadans que s’oposen a activitats i instal·lacions que els pertorben la vida i els alteren l’entorn. Així doncs, generen nimbyisme projectes com els centres per al tractament de drogodependents, les presons, les plantes de generació d’energia, les antenes de telefonia mòbil, les línies d’alta tensió, els centres comercials i de lleure, els hospitals, el turisme, les mesquites i la Copa de l’Amèrica, entre d’altres. Fa anys, a Barcelona, fins i tot es va generar un nimby contra la instal·lació d’un tanatori en un cementiri. De debò, no he pensat mai en cap lloc més adequat.
A Catalunya, tenim molts casos de nimbysme , però el més urgent ara mateix és el que es manifesta contra l’ampliació de l’aeroport. El filòsof britànic Julian Baggini –ha publicat, entre
d’altres, el llibre El cerdo que quería ser jamón , un dels assajos més divertits dels últims anys– s’ha ocupat del nimby . Malgrat que el terme va aparèixer a finals dels setanta, Baggini assegura que és un fenomen tan antic com la civilització. Se’n coneixen casos documentats a l’antiga Roma, com ara el rebuig del barri popular de Suburra.
L’economia de Barcelona, la regió metropolitana i Catalunya necessita un aeroport més gran
Segons Baggini, al fons del nimbyisme hi ha fílies i fòbies inherents a l’ésser humà. Per exemple, la metatesiofòbia, la por irracional dels canvis, i l’oikofília, terme creat per un altre filòsof britànic, Roger Scruton, que és l’amor a la llar. Totes dues es combinen en l’oposició a projectes que impliquen canvis, especialment si afecten el medi ambient. Així doncs, els col·lectius nimby es mobilitzen per protegir una cosa que estimen, que volen preservar, que forma part de la seva identitat i que desencadena emocions molt profundes quan es percep una amenaça.
Per això, l’ampliació de l’aeroport es complica, perquè el nimbyisme genera empaties, i si, a més, s’alia amb partits, la cosa s’embolica encara més perquè pot impedir acords, sigui per convicció ideològica o postureig polític. Tots volem hospitals, smartphones i energia elèctrica, però no a costa que sigui al costat de casa. Es miri com es miri, l’economia de Barcelona, la regió metropolitana i Catalunya necessita un aeroport més gran. Ningú no discuteix que s’ha de fer d’acord amb la legislació mediambiental d’Europa i d’on sigui perquè tingui un impacte mínim sobre el delta del Llobregat, però no podem continuar mirant cap a una altra banda. Ja fa més d’un segle que algú va decidir instal·lar al delta el primer camp d’aviació. A partir d’aquest dia, es va comprometre part d’aquest territori i cal conviure-hi.
Ara, en contraposició del nimby , ha aparegut el yimby ( yes in my backyard ), col·lectius que defensen les infraestructures, encara que calgui plantar-ne al costat de casa. L’aeroport també és cosa del yimbyisme .