Xavier García Albiol, alcalde de Badalona, va publicar la setmana passada un missatge a la xarxa social X relatiu als delinqüents multireincidents, que contenia la següent frase: “Ja podem contractar mil policies i posar-ne un a cada cantonada que aquí no passa res. El dia que un grup de veïns es cansin i linxin un d’aquests pocavergonyes no seré jo qui em sorprengui”. García Albiol (PP) ho va escriure hores després que la Guàrdia Urbana de la seva ciutat detingués un home marroquí que acumula, amb l’última, un total de 58 detencions, estant datades les immediatament anteriors el 27 d’agost i el 4 de setembre.
Aquest cas, que caldria qualificar d’extrem, explica fins a cert punt la vehemència de García Albiol, però de cap manera no justifica la textualitat del seu missatge, en el qual aquesta autoritat municipal, amb una tendència a relacionar immigració i inseguretat reiteradament qualificada de xenòfoba, ens suggereix que amb la policia no n’hi ha prou i que estaria disposat a assimilar un hipotètic linxament sense experimentar cap sorpresa.
El problema de la multireincidència ha arribat a nivells que exigeixen una reacció ràpida, que, en un Estat de dret, s’ha de produir gràcies a l’acció policial i l’ordenament legal, i en cap cas per obra d’uns subjectes que es prenguin la justícia per la seva mà.
La reforma del Codi Penal del juliol del 2022 ja ha mostrat les seves limitacions
Aquest fenomen delictiu no se cenyeix, òbviament, a Badalona, quarta ciutat de Catalunya en nombre d’habitants, després de Terrassa i al davant de Sabadell. A Barcelona, al llarg del 2023, 25 multireincidents van sumar un total de 893 detencions. A Lleida, l’alcalde Fèlix Larrosa (PSC) va denunciar dies enrere que la Guàrdia Urbana de la seva ciutat havia detingut a l’agost 32 persones, de les quals 23 eren reincidents, i un d’ells sumava 44 arrestos. Larrosa va lamentar, amb tota la raó, que la tasca de la Guàrdia Urbana no vingués acompanyada d’un entorn legal amb més capacitat per atenuar aquest fenomen.
Dèiem més amunt, i volem subratllar-ho, que la solució al problema de la multireincidència depèn de l’acció policial i de l’ordenament legal. Es pot dir poca cosa en contra de la tasca policial, a tenor, per exemple, de les seves moltes detencions, que paradoxalment no aconsegueixen frenar el problema. Al contrari, és obvi que el marc legal no contribueix tot el que se n’espera a millorar la situació: els delinqüents, tot sovint, queden en llibertat al cap de poc de ser detinguts. De vegades, en desenes i desenes d’ocasions.
El juliol del 2022 va entrar en vigor una reforma del Codi Penal, motivada per aquest estat de coses, els efectes de la qual han resultat insuficientment satisfactoris. De manera que, ara mateix, la policia sent frustració per l’escàs recorregut de la seva tasca, el sistema judicial acumula casos i demores, vorejant la saturació, i la sensació d’inseguretat es manté entre la ciutadania.
Barcelona assaja un pla per facilitar l’assistència jurídica a les víctimes dels multireincidents
Tot això ha posat de manifest la necessitat d’una nova reforma del Codi Penal, que, en última instància, contribueixi a reduir els tres efectes descrits al final del paràgraf anterior. En l’àmbit de la llei, com en qualsevol altre, és convenient corregir allò que no funciona adequadament. Per descomptat, tant la policia com l’administració de justícia apreciarien disposar de millors mitjans en l’acompliment de la seva tasca quotidiana. Però si la llei no els assisteix de manera més efectiva, el problema de què parlem continuarà.
En espera d’aquesta reforma, són benvingudes iniciatives com ara la de l’Ajuntament de Barcelona que avui avançem a la secció Viure. El Consistori, amb un baròmetre en què segueix destacant la inseguretat entre els problemes ciutadans, es disposa a posar en marxa un pla pilot mitjançant el qual oferirà assistència jurídica gratuïta a les víctimes de la multireincidència més contumaç. El seu objectiu és, d’entrada, esbrinar si és possible castigar de manera més severa i dissuasiva els delinqüents i, alhora, dinamitzar els procediments judicials. Es tracta d’un assaig que se situa, a parer nostre, en la direcció correcta. Tot i això, segurament la millor mesura contra els multireincidents passa a escala estatal per una nova revisió del Codi Penal, amb un objectiu final que no pot ser cap altre que impedir als delinqüents en sèrie continuar actuant contínuament i sovint gairebé impunement.