En la disputa entre Pablo Motos i David Broncano (Carlos Latre ha quedat eliminat) intervenen factors aliens a la qualitat dels programes. Paradoxa: l’eco mediàtic és més estrident que el soroll que el genera. El reduccionisme que intenta menystenir El hormiguero (Antena 3) com a corretja de transmissió de missatges de dretes prové d’opinadors diletants que mai no han vist el programa. A La revue lta , David Broncano manté el carisma desmenjat –“Es la misma mierda”, va dir– i trasllada el nínxol de Movistar+ a un aparador generalista (TVE). S’arrisca a patir un control institucional que, per sort, no l’espanta gens. L’entrevistat Aitor Francesena, fa uns mesos va tenir una presència tangencial a El hormiguero . El còctel de simpatia i superació és infal·lible i Francesena va trobar en l’hospitalitat canalla de La revuelta l’escenari ideal per aportar una èpica que enriquia el to, habitualment radiofònic, del programa. Es dona per (massa) fet que Broncano representa un nou públic, digital i sense cultura analògica. A Telecinco, la grandiloqüència inicial de Babylon show ha repetit els errors de Cuentos chinos : creure que el dinamisme per se es pot permetre l’endogàmia de cadena per competir amb els seus rivals. Quan s’analitzen les audiències es descarta la possibilitat que no hi hagi prou públic per a tant entreteniment. Igual que a molts barris hi ha un excés de locals de manicura, si es repeteixen fórmules semblants a la mateixa hora, la graella se satura. Queda la incògnita de saber què passarà amb el Late show de Marc Giró (TVE), que se cenyeix a la franquícia clàssica –anacrònicament analògica– de late night show . ¿Qui és més modern, transgressor i feminista? Si comparem les seccions de Lalachus i Valeria Ros a La revuelta , de Susi Caramelo a El hormiguero i de Candela Peña a Late show , de seguida entendrem la diferència entre l’alquímia del talent entre presentadors i col·laboradors i la comicitat artificial i mecanitzada.
Si es repeteixen fórmules semblants a la mateixa hora, és fàcil que la graella televisiva se saturi
EL FUTUR. El debat entre Donald Trump i Kamala Harris provoca un gran desplegament televisiu. A TV3, les aportacions de Lídia Heredia i Raquel Sans són decisives perquè, poc després d’acabar el debat, treure’n conclusions sobre el llenguatge no verbal i la influència en les expectatives electorals. Sense especulacions volàtils, ajuden que els espectadors estiguem més informats i, de passada, menys espantats.