És possible que la culpa la tingui Francesc Pujols, el més dalinià dels filòsofs. Potser ella ha llegit el llibre Concepte general de la ciència catalana o simplement ha vist la referència a Viquipèdia, on es recorda que aquest pensador va escriure que arribarà un dia en què els catalans tindran totes les despeses pagades “i pensant-hi bé més valdrà ser català que milionari”. Només així es pot entendre que Isabel Díaz Ayuso, la presidenta madrilenya, dediqués uns retrets fora de lloc als catalans en la seva intervenció de l’estat de la regió de Madrid. Sí, ja ho entenc, que un parell de calbots als ciutadans de Catalunya, encara que no vinguin a tomb, té més rendibilitat que els bons de l’Estat. Però en uns moments en què el pati està tranquil al nord-est, enredar és donar arguments als qui enyoren excitacions passades.
La presidenta del DF madrileny va retreure a “la burgesia nacionalista catalana” que es beneficia a costa de la recaptació de les famílies madrilenyes gràcies al pacte econòmic ofert pel Govern espanyol a ERC. I això ho va dir el dia que anunciava una nova rebaixa fiscal als habitants de la seva comunitat per valor de 180 milions. Encara no se sap en què consistirà la millora del finançament català i ja es va permetre escalfar el personal amb la idea que Catalunya ens roba.
Ayuso acusa la burgesia catalana de beneficiar-se a costa dels madrilenys
No crec que ho digués de debò, ja que els catalans no lliguen precisament els gossos amb llonganisses. Una dada l’hauria de portar a ser més prudent: un de cada tres nens catalans es troba en situació de pobresa, segons Save the Children. Fa anys que els governs catalans demanen un millor tracte fiscal, perquè la solidaritat hauria de començar per un mateix.
Ayuso va advertir que Madrid no pagarà els privilegis del secessionisme, quan els madrilenys són els que menys impostos paguen, gràcies a l’efecte de capitalitat i al fet d’haver-se convertit en una aspiradora de recursos de la resta. La política hauria de ser més curosa amb els arguments i entendre que no s’hi val tot als púlpits. Tranquils, no arribarà el dia que els catalans ho tinguin tot pagat, encara que aquests porten avançant tants diners per a l’equilibri territorial que, com a mínim, mereixerien una mica més de respecte.
Lee también
