Just començo a escriure això i ja està apareixent un tros de fantasma al mirall de la que hi ha a la meva esquerra. Es diria un tros de braç o de cama, gasós. Cada vegada que m’inclino per veure’l millor, el tros d’extremitat apareix i desapareix. Gairebé m’estimaria més el fantasma sencer. Però així estan les coses, just quan em disposava a comentar el tema esmunyedís de les visions contemporànies, arran d’una història fantasmagòrica que m’han aquesta setmana. Tenia ja la dada preparada d’una enquesta d’ , realitzada a 26 països, segons la qual el 49% dels participants creuen en diferents possibilitats sobrenaturals. El club dels incrèduls vindríem a ser una mica més de la meitat, encara que la meva posició en aquest moment pot estar una mica decantada. Espero no ser una baixa.
No és que no em cregui que has vist això que expliques, és que estic convençuda, fins al moll de l’os, que té una explicació racional, no puc evitar-ho, he dit a una amiga estremida. No aconsegueixo incorporar el pensament màgic; ni aparicions, ni energies, ni senyals. Res, estic seca. Com a molt aconsegueixo somiar la idea que un ésser estimat que va morir nota els meus pensaments amorosos. N omés el somio. I ara la calaixera de la besàvia em fa això, ensenyant una mena de tros de braç tèrbol. O és una cama. No havia fet mai una cosa així, era un moble sincer i estable.
He entès que el tros de braç del meu fantasma és el meu
A la meva amiga, la cosa també se li ha aparegut en un mirall, a la cuina. I no només a ella, sinó també al seu gat, que es va arquejar, tot estarrufat, presa del pànic, quan la dona veia que travessava el vidre un d’aquells matolls rodadors que arrossega el vent als paisatges inhòspits. Aquell cabdell de fulles seques també anomenada estepicursor, barrella llisa o barrella punxosa, pel que sembla. La prova és el gat, diu la meva amiga, ho vam veure tots dos. I què ens devia voler dir el matoll?, pregunto. Em, penso que ho sé, sospira. Però no m’ho explica.
Els miralls són una font inesgotable de fantasmes de tota la vida. Artefactes farcits d’aparicions, disputant-se a cops de colze el seu torn per sortir a l’altra banda. Com alguns armaris. Fins i tot banyeres. I el crani. Ja he entès que el tros de braç del meu fantasma és el meu, esclar, tacat per la cantonada bisellada del mirall art déco, que aquesta nit es diverteix jugant.
Lee también
