Aquest any estic mentalitzada per anar a fer l’ofrena floral al monument de Rafel Casanova, enmig dels tradicionals insults. Sempre ho he trobat una manera espantosa de celebrar la Diada. Sembla que hi vagis expressament perquè t’insultin. Tothom que hi va rep crits i xiulets. Amb més o menys volum, segons el criteri del grupet que sembla que ha decidit que són “més catalans” que els altres. Des d’aquí la meva salutació: us respecto, però em sembleu lamentables.
En ple procés de mentalització per la pluja d’insults, m’ha reconfortat molt agradablement la primera entrevista al primer conseller de Política Lingüística de la Generalitat. L’ha feta Xavier Bundó al Via lliure de RAC1, i entrevistat i entrevistador han convingut que, per fer bé la seva feina, el nou conseller ha de ser “el corcó del Govern”. Ja té sobrenom.
El conseller Xavier Vila té un dels reptes més fenomenals del nou Govern: intentar redreçar el retrocés de l’ús social del català. Un retrocés evident que té un gran impacte sobre la supervivència de la llengua i també sobre la convivència, ja que no hem d’oblidar que és un dels arguments als quals s’aferra la ultradreta per rebutjar l’arribada de nouvinguts.
Vila és catedràtic de Sociolingüística i Política Lingüística, fa anys que analitza què passa amb la llengua catalana i, des d’aquesta perspectiva, ofereix una anàlisi multifactorial del retrocés del català: factors relacionats amb el compliment de la legislació, factors relacionats amb la demografia, amb les noves formes de consum audiovisual, amb nous estils de vida, com els de la gent que s’estableix per períodes curts a les ciutats, etcètera.
Hi ha múltiples causes que influeixen en el retrocés de l’ús social de la llengua –no només de la llengua catalana, sinó de totes les llengües petites–, i per tant aquest problema s’ha de treballar des de diferents àmbits del Govern (d’aquí el sobrenom de corcó ) i de fora. Sabent que, tot i així, no serà fàcil remuntar.
Però el que més m’ha reconfortat de Vila és el to de la seva anàlisi: reflexiva, acurada, contra ningú, conscient de hi ha molta feina a fer i que cal molta interlocució i molta persuasió en tots els àmbits, per reconduir actuacions que majoritàriament no responen a la mala fe de ningú, sinó a una manca d’insistència i perseverança a tenir cura de l’ús social de la nostra llengua i de garantir que els catalanoparlants puguem expressar-nos en català en tots els àmbits i registres. Anàlisi seriosa i ganes de treballar versus ganes de cridar i insultar. Heus aquí una bona notícia d’aquesta Diada.
Lee también
