Política, per a què?

Política, per a què?

Sempre he pensat en la política com un servei públic que té la seva raó de ser en la millora de la vida de la gent. Però hi ha qui hi veu una oportunitat per arribar al poder a qualsevol preu, creant problemes inexistents per aparèixer després com a salvadors, i així guanyar les eleccions. Feijóo, amb el seu discurs centrat en la immigració i l’autogovern de Catalunya, està entre els segons. I no li ha anat malament. Després de mesos criminalitzant els nanos que han arribat en cayucos a Espanya, el PP i els ultres han aconseguit que la immigració se situés com el quart problema al juliol en l’enquesta del CIS, quan el mes anterior era el novè. Els espanyols ja poden patir per pagar el lloguer i arribar a final de mes, que Feijóo i els ultres els diran que el perill són els nois amuntegats a les Canàries, boicotejant al seu torn qualsevol solució a la situació d’aquelles illes.

El presidente del PP, Alberto Núñez Feijóo, durante una rueda de prensa posterior a la reunión con los barones del PP, en el Palacio de los Duques de Pastrana, a 6 de septiembre de 2024, en Madrid (España). Durante el encuentro, al que acuden los once presidentes autonómicos del PP, buscan exhibir una foto de unidad con la financiación autonómica y denuncian el intento de

 

Marta Fernández - Europa Press / Europa Press

Però és que a més de deshumanitzar aquests nois, els del PP han recuperat la mesquina proclama de l’“Espanya es trenca”. Si alguna cosa hem vist aquest estiu és el retorn d’una dialèctica que va portar la relació entre Catalunya i Espanya al seu moment més crític en democràcia. La qüestió és que amb la majoria plurinacional del Congrés i l’acord d’investidura de Catalunya hi ha una oportunitat real de culminar allò que es va frustrar fa vint anys, quan Maragall i Zapatero van voler posar fi al troc del pujolisme (competències per vots) per construir una relació estable que reconegués la singularitat de Catalunya i aquesta contribuís amb la seva solidaritat i lideratge al progrés d’ Espanya.

Es pot culminar una assignatura pendent de la transició: crear una Espanya federal

A dos dies de la Diada estem en una posició immillorable per solucionar un conflicte que ja fa massa que dura i que tants rèdits els dona als nacionalistes, catalans i espanyols. Si tots hi posen de part seva, per convicció o necessitat, es pot culminar una de les assignatures pendents de la transició: crear una Espanya federal.

El PP dinamitarà qualsevol oportunitat per recosir la relació entre Catalunya i Espanya. La incògnita és què faran els partits independentistes, en particular Junts, davant aquesta nova ocasió. Contribuiran a ser part de la solució? O, com el PP, seran part del problema per allargar el desacord vint anys i així continuar esgarrapant vots a les urnes?

Lee también
Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...