Davant el “divideix i venceràs” que el PP atribueix a Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijóo aixeca el “tots a l’una” dels seus barons. El cap de l’oposició va aconseguir ahir, en una exhibició de formidable poder territorial que abasta catorze comunitats i ciutats autònomes, alinear els líders regionals del seu partit en una estratègia comuna en contra del finançament singular de Catalunya, que trenca, a parer seu, la igualtat i la solidaritat entre espanyols.
Malgrat que les sensibilitats de tots són molt diferents, com es posa de manifest cada vegada que s’aborden els criteris de repartiment del pastís autonòmic, el president del PP al final va aconseguir consensuar una declaració conjunta, concretada en deu punts genèrics, que expressa el rebuig a la “quota separatista” i a qualsevol mena de negociació bilateral sobre el nou sistema, la necessitat del qual, però, no es discuteix.
Tot i això, no són suficients els 400 milions d’euros que promet Sánchez per provar de “subornar”, tal com ho veu la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, les comunitats més mal finançades, sinó que l’aposta s’ha d’apujar ni més ni menys que fins als 18.000 milions que no s’han adjudicat dels fons europeus Next Generation i que es destinarien a una “injecció immediata” a les arques públiques autonòmiques.
Ayuso es queda sola en la proposta que tots els presidents plantessin Sánchez i no anessin a la Moncloa
Feijóo va desgranar alguns punts del mínim comú denominador firmat a la “ cimera de presidents”, celebrada a l’afrancesat palau dels Ducs de Pastrana, on es diu que va dormir Napoleó, i va donar pas a les intervencions dels dirigents autonòmics, entre els quals un dels més exultants era el valencià Carlos Mazón, que presideix una comunitat endèmicament infrafinançada i ara veu complerta en aquesta declaració de principis la seva petició d’un fons complementari i transitori d’anivellament.
En tot cas, va subratllar Feijóo, del que es tracta és de “renunciar a la bilateralitat tramposa” en què el PSOE vol diluir les seves “subhastes”, el primer adjudicatari de les quals va ser Salvador Illa, investit president de la Generalitat gràcies a un pacte que ERC equipara al concert econòmic del País Basc. “No en participarem”, va sentenciar el líder del PP.
Tot i això, va quedar descartada la proposta llançada per Ayuso dijous, la vigília de la cita amb Feijóo, de boicotejar les reunions en què Sánchez vol plantejar als presidents autonòmics, un per un, la seva proposta de més recursos. La líder madrilenya pretenia que tots els seus companys es plantessin i no anessin a la Moncloa, però no es va sortir amb la seva.
Mazón veu ratificada la seva petició de crear un fons de transició fins que s’aprovi el nou model
Així doncs, els presidents
autonòmics del PP es comprometen a tractar el finançament “únicament als fòrums multilaterals dissenyats per a això”,
però sense renunciar en cap
cas, com va anunciar el murcià Fernando López Miras després de la crida d’ Ayuso a amotinar-se, a veure’s amb el president del Govern central per abordar altres qüestions que afecten
les seves respectives regions com, en el seu cas, la falta d’aigua per als regadius i l’anhelat transvasament.
Des de Génova, per la “lleialtat institucional” que com a “únic partit d’ Estat de l’arc parlamentari” s’atribueixen, no es plantegen prohibir a ningú que vagi a la Moncloa si rep una trucada de Sánchez, i es limiten a exigir la convocatòria de la conferència de presidents i del Consell de Política Fiscal i Financera, els fòrums multilaterals en què el PP entén que s’ha de negociar la revisió del sistema.
A Ayuso, que en el seu duel amb l’ inquilí de la Moncloa havia anunciat que no li rendiria visita, no li va quedar cap més remei que matisar les seves paraules, ja que si Sánchez obre una ronda de reunions, per més que “en aquest context”, com diuen en l’entorn de la presidenta, no es pugui eludir parlar del finançament, la seva insolència seria un gest sense precedents. També al si del seu partit.
Génova rebutja donar ordres sobre les possibles trobades de líders autonòmics amb el Govern central
Després de sentir Feijóo insistir en el seu “tots a una”, com en el drama de Lope de Vega, ella era qui més difícil tenia encaixar el seu discurs. Però la
madrilenya va fer tot el possible i més per polir les arestes. Va elogiar primer el líder del seu partit per “no caure en la trampa de Sánchez” i fixar una posició comuna i va escenificar després la seva sobtada satisfacció pel tancament de files dels seus. La destral de guerra quedava enterrada.
I si els mediterranis Mazón i López Miras –la balear Marga Prohens va ser l’única presidenta absent, per un problema d’agenda– van celebrar la declaració com si fos un acord efectiu, pel seu caràcter “positiu i necessari”, el gallec Alfonso Rueda, l’extremenya María Guardiola, l’aragonès Jorge Azcón i el castellanolleonès Alfonso Fernández Mañueco van sintonitzar plenament amb la croada de Feijóo contra els “privilegis”, mentre que l’andalús Juanma Moreno va enaltir el PP com “l’únic partit que blinda el model autonòmic” consagrat a la Constitució i va culpar el Govern d’esquerres de crear una Espanya “amb ciutadans de primera i de segona”.
