El curs comença fort

El curs polític ha començat amb la immigració com a
excusa per al desgast del rival. L’element clau perquè aquest suposat debat aflori són les imatges dels cayucos que arriben a les Canàries aprofitant unes setmanes de temps propici per a l’arriscada travessia. Aquest és el detonant que cau en un terreny adobat a tot Europa, on fa temps que ha pres un llenguatge extremista farcit de termes com ara allau , invasió , inseguretat , violacions o terrorisme . La social­democràcia i part del centredreta reac­cionen amb el discurs de la “migració circular”, “migració ordenada” o les “ne­cessitats” econòmiques, sense que puguin evitar que el fenomen escali en el rànquing de preocupacions ciutadanes.

El rebuig de la immigració procedeix de dues vies: una part de la població veu els nouvinguts com una competència per al seu benestar econòmic, sigui laboral o en prestacions socials; una altra desconfia dels canvis culturals i creu que està en perill la seva forma de vida, sigui per motius religiosos, de costums o lingüístics. L’extrema dreta té clar que els arguments econòmics han cedit terreny als segons, més fàcils de propagar i difícils de combatre. Els europeus són cada cop més conscients que es necessita immigració pel seu dèficit demogràfic, però el vessant cultural crea malestar que parteix de percepcions que no es rebaten amb números. La immigració que es concentra en poblacions mitjanes i petites, des d’ Almeria fins a la Catalunya central, suscita rebuig cultural perquè altera l’entorn, per més riquesa que proporcioni en aquestes zones.

L’estratègia de Feijóo continua sent la mateixa: el corcó que corroeix un Govern feble

Aquests dies s’han expressat moltes posicions sobre la immigració. Pedro Sán­chez ha provat d’incloure tots els fronts: va defensar la solidaritat amb les Canàries per repartir els menors amuntegats a les illes, la necessitat de la immigració, el foment de la contractació temporal en origen, però no va oblidar el control policial fronterer, sense descartar les devolucions per desincentivar les màfies.

El PP podria compartir bona part de les tesis. Potser les posicions del PP i el PSOE s’assemblen més que no pas les del PSOE i Sumar. Però si Sánchez exercia d’equilibrista, els populars no es quedaven enrere. Primer, Alberto Núñez Feijóo va assegurar el seu suport al repartiment de migrants menors arribats a les Canàries fins al punt de provocar la ruptura dels governs amb Vox en algunes autonomies. I ara es nega a donar suport a la reforma legal que dona cobertura al repartiment. Tot això barrejat amb les declaracions de , matisades després, de suport a les deportacions massives.

Feijóo, a més, vincula la inseguretat amb la immigració, com sol fer Vox, des de fa temps. No és res nou. José María Aznar ja va justificar la reforma de la llei d’Estrangeria i la de Seguretat Ciutadana lligant l’arribada dels que llavors es deien “sense papers” amb la criminalitat. Era un moment, com ara, en què la immigració també va escalar en la llista de preocupacions dels espanyols. Aleshores, Aznar argumentava que Espanya s’havia convertit en un país “més atractiu per a la delinqüència” gràcies al creixement econòmic. El problema és que ara aquell discurs, atiat a través de les xarxes socials, beneficia més Vox que no pas el PP.

Sent aquesta qüestió tan rellevant és possible que només ocupi aquests primers compassos del curs, el que duren les imatges de cayucos als telenotícies. Després, la immigració vinculada a la seguretat serà un degoteig que adobarà el terreny de la discòrdia, però el PP i el PSOE s’embrancaran en altres diatribes. L’estratègia de Feijóo continua sent la mateixa: el corcó. Conscient de la debilitat del Govern. Sense necessitat de desplegar alternatives, el finançament català li donarà l’oportunitat d’intensificar el desgast. De Catalunya extreu Sánchez la seva força i Catalunya pot ser el seu taló d’A­quil·les. No sembla que la idea del líder del PSOE i de sigui deixar passar els pactes amb ERC sense complir-los, ja que serviran de munició per al PP, es culminin o no. Aquesta és la gran prova per al PSOE, que a més no podrà comptar amb Junts.