Sorpresa negativa, i de les grans. Carlos Alcaraz, número tres del món i un dels grans favorits a repetir triomf a Nova York, es va quedar a la cuneta en segona ronda contra Botic van de Zandschup. El neerlandès, al lloc 74 de la classificació, es va desfer del campió vigent de Roland Garros i Wimbledon en tres mànegues, per 6-1, 7-5 i 6-4, en 2 hores i 19 minuts. Era la primera vegada des del 2021 que el murcià s’acomiadava d’un gran en segona
ronda.
Un Alcaraz capcot reconeixia posteriorment que no entenia què havia passat. “Vinc de tenir un gran estiu, però en aquesta gira he fet passes enrere. Mentalment no estic bé, no estic fort i no sé com gestionar-ho”. Ja parlava Carlitos d’una “desconnexió mental” que va tenir al segon set del seu matx inaugural contra Li Tu, però contra Van de Zandschup ja va començar desconnectat. El neerlandès li va arrabassar el servei al segon i al sisè joc i es va emportar el parcial, en què el del Palmar només va fer 13 punts. “Al principi m’ha costat d’agafar les distàncies”, reconeixia Alcaraz. “No veia bé la pilota. O l’ enganxava molt enrere o molt endavant, però mai en el punt dolç”. Van ser aquestes les oportunitats que el seu rival va anar aprofitant per guanyar encara més confiança i arriscar més, atacar més, i tractar de tu a tu un contrincant que, sobre el paper, era molt superior a ell. Van de Zandschup, que venia de superar Shapovalov, jugava fred, sense immutar-se pel marcador al seu favor. Lluitava per cada punt, arribava a boles increïbles i li entrava tot. Al segon parcial, va tornar a fer break el dels Països Baixos, que buscava constantment el revés del murcià. Va poder recuperar distàncies Carlitos i semblava que podria capgirar el partit. Va jugar amb més ganes, però ni les seves famoses deixades no li funcionaven: o se li quedaven a la xarxa o les tirava amb tant d’aire que Van de Zandschulp no tenia problemes a arribar-hi. Trencant en l’onzè joc, va servir per emportar-se el segon set.
“Encara m’estic coneixent, potser m’exigeixo més del compte i necessito més descans”
El públic animava Carlitos. No podien creure’s el que estaven veient. Venien a veure el campió vigent de Roland Garros i Wimbledon, el medalla de plata dels Jocs. Continuaven animant amb crits i aplaudiments els cops guanyadors del murcià, convençuts que veurien una d’aquelles èpiques batalles de Grand Slam, en què els millors remunten un marcador de dos a baix. Però no va ser així.
Igual com als dos primers parcials, va ser el neerlandès que va trencar primer, per recuperar Alcaraz al següent joc i posar-se 4-3 després del seu servei en blanc. Allà, per primera vegada en tota el matx, va mostrar el jove tennista el seu somriure i per un breu instant va fer l’efecte que sí, que veuríem una gesta maratoniana. Tot i això, Van de Zandschulp, que es movia amb gran agilitat, no va abaixar la guàrdia. Gràcies a errors impensables del seu rival, es posava amb 5-4 i s’anotava la millor victòria de la seva carrera amb el seu servei.
“No sé què dir”. Alcaraz intentava autoanalitzar-se. “Ell ha jugat un gran tennis. He pensat que em donaria més punts de franc, però no ha comès gaires errors. Això m’ha confós una mica. No he pogut pujar de nivell, no he pogut generar-me ocasions i quan he intentat remuntar ja era massa tard”. Carlitos no va voler donar la culpa d’aquesta derrota al calendari tennístic tan ple d’aquest estiu. “He de veure què em passa. Ha estat un estiu amb moltes emocions, molt exigent. M’estic coneixent encara i potser necessito més temps de descans. Potser m’exigeixo més del compte”.