Pocs dies abans de la convenció demòcrata que la va nomenar candidata a la presidència dels Estats Units, Kamala Harris va anunciar un paquet de mesures econòmiques per combatre la inflació i millorar el nivell de vida de les classes mitjanes. Però per al votant nord-americà continuava sent un misteri què pensa i què proposa l’actual vicepresidenta si guanya el 5 de novembre. El seu posicionament sobre temes com la immigració, la crisi climàtica i els diversos escenaris de la política exterior era una incògnita que calia aclarir.
No es pot dir que en la primera entrevista concedida sense guió, acompanyada del seu número dos, Tim Walz, fes grans revelacions. Davant les càmeres de la CNN, Harris va declarar: “Crec que els meus valors no han canviat”. Tot i això, va defensar alguns girs de la seva política cap al centre i va avançar que podria nomenar un republicà per al seu govern si és elegida. Perquè, efectivament, la candidata demòcrata s’ha mogut cap al centre des que, el 2020, es va postular a la presidència fins que va agafar el relleu de Joe Biden. I és que el pragmatisme electoral obliga.
La candidata demòcrata diu que els seus valors no han canviat, malgrat l’evolució del seu ideari
Així, ha endurit la seva posició sobre la immigració a la frontera mexicana recordant que en els dos mandats com a fiscal general de Califòrnia va perseguir, entre d’altres, els narcotraficants i el tràfic il·legal de persones per la frontera. També ha canviat d’opinió i ja no defensa la prohibició del fracking , un mètode de producció d’energia que crea molta ocupació a Pensilvània, un dels estats que seran decisiu al novembre. El 2019 era partidària de prohibir la fracturació hidràulica. Dijous va ser taxativa: “Com a presidenta no prohibiré el fracking ”. Va justificar el canvi afirmant que la crisi climàtica és real i un tema urgent sobre el qual cal aplicar “mesures subjectes a terminis en el temps”.
Sobre la guerra de Gaza, Harris prosseguirà la política efectuada per Biden i va evitar respondre si interromprà la tramesa d’armes a Israel si augmenten les víctimes civils palestines. Va reiterar el seu suport a Israel mentre insistia que “massa palestins innocents han estat assassinats”.
Resulta evident que Harris vol portar el Partit Demòcrata al centre per menjar terreny a Trump. Ser continuista respecte de Biden, però marcant distàncies amb ell. Presentar-se com la candidata del canvi, que vol encapçalar una nova era, com ella va dir, però alhora defensar el Govern del qual forma part.
Per això ja comencen a aparèixer crítiques per no haver posat en marxa durant el seu mandat les mesures que ara proposa si arriba a la Casa Blanca. Quan s’acosta la cita electoral, les preguntes sobre quin és realment l’ideari polític de Harris agafen força. És el de qui va ser fiscal general a Califòrnia? El de la senadora progressista a la Cambra Alta? El de la candidata presidencial del 2020 que va fer seva l’agenda esquerrana demòcrata? O el de l’actual nominada que aposta per un gir al centre?
Kamala Harris va defensar les seves contradiccions, però es va mantenir cauta. Resulta indubtable que es presenta com a continuista del llegat de Biden, que ha assumit, i el seu moviment cap al centre va a la caça del vot republicà. El suggeriment de nomenar un republicà en el seu gabinet és tota una jugada simbòlica per demostrar que governaria de manera bipartidista.
A la televisió s’ha vist un Tim Walz testimonial, però més desimbolt que Harris, potser per estar més acostumat a parlar en públic sense guió. A la candidata encara li costa ser espontàniament contundent i evitar divagar. Són aspectes que haurà de millorar davant l’horitzó immediat –el proper dia 10 de setembre a Filadèlfia– del debat televisat amb el candidat republicà, Donald Trump.
A la CNN, asseguda en una taula sense cap encant d’un cafè de Savannah, Kamala Harris ha sortit il·lesa, sense fer grans revelacions, però també sense ficar la pota ni cometre errors.