Tawainna Anderson, resident a Pennsilvània, va afrontar el desembre del 2021 una de les pitjors visions que una mare pot experimentar.
Va trobar, a l’armari del seu dormitori, la seva filla, la Nylah, de deu anys, penjada de la corretja d’una bossa de mà. La van ingressar en un hospital però tots els esforços van ser infructuosos: no van poder salvar-li la vida.
L’apel·lació diu que l’algoritme de la xarxa social fa judicis editorials de les publicacions dels usuaris
Un primer jutge va dir que no hi havia cas. Però un tribunal d’apel·lacions dels Estats Units ha reactivat una demanda contra TikTok, presentada per Anderson, en què va denunciar que la seva filla va morir després de participar en l’anomenat “desafiament del desmai”, en què es desafiava els usuaris d’aquesta plataforma a asfixiar-se fins a arribar a perdre el coneixement.
La mare va subratllar en la seva causa que aquesta xarxa social, propietat de l’empresa xinesa ByteDance, sobre la qual recauen nombroses sospites que és un instrument de l’espionatge de Pequín, fa servir “un algoritme intencionadament dissenyat per maximitzar la participació i dependència de l’usuari, així com encoratjar poderosament els nens a participar en un cicle de retroalimentació repetitiu i impulsat per la dopamina pel fet de mirar, compartir i intentar desafiaments virals i altres vídeos”.
La denúncia va apuntar, a més, que “TikTok mira de programar els nens amb la finalitat de guanys corporatius que promouen l’addicció”.
Aquesta acusació, que remarca la falta de barreres i controls d’edat, s’ha reiterat des d’aleshores i els legisladors dels Estats Units i el Govern han amenaçat ByteDance amb la seva clausura.
El cas va ser desestimat l’octubre del 2022 pel jutge federal Paul S. Diamond, de tinença conservadora. Va concloure en interlocutòria que hi ha una regulació (l’anomenada llei de decència en les comunicacions, del 1996), que protegeix les empreses d’internet davant qualsevol responsabilitat pels continguts publicats per usuaris o “terceres parts”.
No obstant això, un tribunal d’apel·lacions de Filadèlfia va capgirar la resolució i va dictaminar aquest dimarts que aquesta llei no impedeix la mare de la Nylah que argumenti que l’algoritme de TikTok va recomanar el repte a la seva filla i, per tant, ha de donar llum verda a la demanda.
La jutgessa Patty Shwartz, ponent del tribunal de tres magistrats, va assenyalar que la secció 230 de la llei del 1996 només protegeix la informació proporcionada per tercers i no les recomanacions que la mateixa xarxa social TikTok fa a través d’un algoritme subjacent a la plataforma.
Va reconèixer que la decisió s’apartava d’anteriors del tribunal i d’altres que afirmaven que la secció 230 eximeix a una plataforma en línia de responsabilitat malgrat no impedir que els usuaris transmetin missatges perjudicials.
La nova resolució s’empara en la sentència unànime del Tribunal Suprem dels Estats Units, del juliol, sobre si lleis estatals (Texas i Florida) destinades a restringir el poder de les plataformes de xarxes socials per frenar el contingut que consideren objectable violen els drets de llibertat d’expressió.
El Suprem va afirmar que en aquests casos l’algoritme d’una plataforma reflecteix “judicis editorials” sobre “la compilació del discurs de tercers que desitja i de la manera que desitja”. Sota aquesta lògica, Shwartz va indicar que la curació de continguts mitjançant algoritmes és un discurs de la mateixa empresa, de manera que no està protegit per la secció 230.
“TikTok pren decisions sobre el contingut recomanat i promogut per a usuaris específics, i fent-ho, participa en el seu propi discurs de primera mà”, va escriure la jutgessa en la ponència d’apel·lació.
