Gira africana de Pedro Sánchez
La crisi migratòria marca l’inici del curs polític espanyol. Pedro Sánchez, que va acabar les seves vacances a Lanzarote diumenge passat, té previst presidir avui el primer Consell de Ministres i, a continuació, emprendre una gira africana que el portarà a Mauritània, Gàmbia i el Senegal i que s’allargarà fins dijous.
El president del Govern espanyol, que divendres va fer un parèntesi en el seu període de descans per entrevistar-se amb Fernando Clavijo, president de les Canàries, on ara es concentra el gruix d’arribades d’immigrants irregulars, confia a establir i consolidar acords que, a grans trets, es podrien resumir com a ajuts econòmics a canvi de més control de les sortides migratòries als països d’origen.
La immigració irregular requereix accions immediates i polítiques a llarg termini
El tema de la immigració irregular és d’una gran complexitat i obliga el Govern espanyol a actuar simultàniament en diferents fronts. En primer lloc hi ha el front de les Canàries, on des de començaments d’any han arribat unes 23.000 persones, amb un increment del 126% respecte al 2023, i on la capacitat de les instal·lacions d’acollida està desbordada. A continuació hi ha el front estatal, on Sánchez ha tractat, fins ara sense èxit, d’agilitar la distribució dels que han arribat a l’arxipèlag cap a la resta de comunitats espanyoles, mitjançant una reforma solidària de la llei d’Estrangeria que el PP i Junts van tombar. En tercer lloc hi ha el front europeu, on és imprescindible coordinar les polítiques, ja que les destinacions anhelades pels immigrants es reparteixen per tot el Vell Continent. I en quart lloc, però no menys important, hi ha el front africà.
L’èxit de la missió internacional que avui emprèn Sánchez és incert. Les condicions a la regió de l’ Àfrica Occidental inclouen des de la inestabilitat política fins a les dificultats econòmiques (amb taxes d’atur en alguns col·lectius d’entre el 30% i el 40%), en temps de retirada dels contingents militars europeus i d’avanç del gihadisme. Totes aquestes condicions afavoreixen l’augment de la immigració irregular.
Les opcions europees, en aquest cas espanyoles, per contenir aquesta sagnia humana són limitades. I els compromisos adquirits allà no se satisfan sempre al ritme desitjat pels africans: els ajuts anunciats per Sánchez i Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, durant una visita anterior a Mauritània, que es va produir fa sis mesos, no han arribat de la manera desitjada. Tot i així, és urgent prendre iniciatives que, almenys, mantinguin sota control aquest afer, amb repercussions múltiples i immediates. Tot això, sense deixar de traçar polítiques a més llarg termini, ja que aquesta no és una qüestió que s’hagi de resoldre de seguida, sinó amb la qual caldrà conviure durant anys.