Haver guanyat quatre medalles d’or als Jocs Olímpics no impedeix que puguis tenir un mal dia. Ahir la Copa de l’Amèrica de vela a Barcelona va viure una batalla de titans. D’una banda, Peter Burling, patró d’Emirates New Zealand, considerat com el millor regatista en l’actualitat. De l’altra, sir Ben Ainslie, tetracampió olímpic i llegenda viva de la nàutica. El primer va donar una lliçó al segon. Coses que només es poden veure a l’ America’s Cup.
Pete Burling “va planxar” Ben Ainslie a la línia de sortida. Un dels principis bàsics en aquest format de competició és que sol guanyar qui comet menys errors. I si l’error el comets al principi estàs pràcticament fora de joc. En una maniobra magistral, Pete Burling –que ha centrat el seu entrenament especialment a les sortides– va tapar el vent al seu rival. Va alentir el seu vaixell fins a fer ombra als britànics, per tornar a arrencar, posar-s’hi davant i ofegar-lo. Segons Xabi Martínez, regatista espanyol de l’equip anglès, “va ser un error nostre no forçat en l’última virada abans de sortir. I contra aquests rivals has de sortir millor que mai”.
En l’altre enfrontament estel·lar d’ahir, els italians es van imposar als nord-americans, que fins ara estaven fent molt bones sensacions. En aquest cas, la jugada va ser de Jimmy Spithill, (conegut amb el sobrenom de pitbul l ), el timoner de Luna Rossa Prada Pirelli. Aquest veterà australià, amb una tàctica agressiva, va fer fora els nord-americans abans del començament. L’American Magic no va poder recuperar el desavantatge. “No vam arribar bé a la línia de sortida i Spithill va fer una gran feina. Estic decebut”, va admetre Paul Goodison, de l’ American Magic. Si és cert que la tecnologia és determinant en aquests vaixells, ahir es va veure que el que fa la diferència és una cosa tan antiga com òbvia: el factor humà.
