El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, reprendrà avui l’activitat política després de l’aturada vacacional i posarà l’accent en la crisi migratòria que viuen les Canàries amb una reunió amb el líder autonòmic, Fernando Clavijo. Una primera trobada del nou curs que, afegida a la minigira que emprendrà la setmana que ve per tres països africans d’origen i trànsit de la ruta canària, serveix de pista per situar en quin punt de l’agenda governamental es troba la immigració, que ha tornat a florir com el gran cavall de batalla del xoc polític contra el Govern central.
Damunt la taula de la cita, que se celebra a l’illa de La Palma, hi haurà el degoteig d’arribades irregulars que no cessa a l’arxipèlag –un 126% des de començaments d’any respecte del 2023–, la saturació dels centres d’acolliment de menors migrants –amb uns 5.200, malgrat que tenen capacitat per acollir-ne 3.000– i, sobretot, la falta d’un pla B per redistribuir menors de manera més àgil per la resta de les comunitats autònomes, després que el Partit Popular, Vox i Junts tombessin al juliol l’intent de reforma de la llei d’Estrangeria, amb què es pretenia establir un repartiment obligatori.
Les Canàries demanaran que el repartiment s’aprovi per decret, però Sánchez no en té garantida la convalidació
Després de mesos de negociació entre els governs central i autonòmic, la fórmula que van trobar per solucionar la situació de desbordament que viuen les Canàries era la modificació de l’article 35 de la llei d’Estrangeria. Després de decaure aquesta fórmula al Congrés dels Diputats per la negativa de les dretes, no s’ha avançat en cap solució alternativa. Per això, Clavijo transmetrà a Sánchez la urgència d’aprovar aquest pla A, a través d’un reial decret al pròxim Consell de Ministres. Una fórmula que no convenç gaire a diversos ministeris implicats en el tema migratori, ja que el reial decret s’hauria de convalidar 30 dies després de la publicació al , sense que de moment el Govern central tingui amarrada una majoria per a això.
Si no es convalida, no només evidenciaria una altra derrota del Govern central en seu parlamentària, sinó que fonts ministerials també adverteixen de la “inseguretat jurídica” que es podria crear si després de l’aprovació al Consell de Ministres es comencen a redistribuir menors a la Península, però després no es convalida. Hi hauria menors repartits en noves regions, però la tutela la continuaria tenint la comunitat d’origen. “Una bogeria”, adverteixen.
En el que sí que ha treballat aquests mesos el Ministeri de Joventut i Infància amb les comunitats és en l’agilitació dels trasllats que es van aprovar a la conferència sectorial que va desembocar en la ruptura de cinc pactes autonòmics entre el Partit Popular i Vox, després que els d’Alberto Núñez Feijóo donessin suport al repartiment voluntari. Andalusia és al capdavant dels deures fets. Després de complir amb les acollides promeses el 2022 i 2023 –una cosa que no han completat totes les comunitats–, a les províncies andaluses hi hauran arribat gairebé la meitat dels menors emparaulats des de Ceuta, que també està al límit de l’ocupació.
