Hi ha reptes que no s’acaben mai. En tecnologia, sol passar que per a una majoria de problemes hi ha alguna solució i, mal que ens pesi, viceversa. El millor exemple és el de la ciberdelinqüència. Es tracta d’un fenomenal negoci basat a fer servir internet per enriquir-se de manera il·lícita a costa del benestar o la riquesa d’altres. No hi ha cap remei màgic que garanteixi que una infraestructura que avui és segura ho sigui demà. És una guerra sense fi en què cal lliurar batalles constants. Emboscada a emboscada.
Als sistemes operatius dels aparells que utilitzem sempre hi ha alguna esquerda, per petita que sigui, que algú acabarà descobrint. Per evitar danys importants, les grans companyies com Apple, Microsoft o Google tenen equips que treballen de manera contínua a anul·lar aquests riscos. De vegades són investigadors especialistes els que els descobreixen. D’altres, les empreses mateixes troben l’error al software, tant al propi com a l’aliè, i s’avisen entre elles. La col·laboració entre aquestes companyies en ciberseguretat és real i sincera.
Tot just entreveiem les batalles que lliurarem amb la intel·ligència artificial
Però hi ha més batalles tecnològiques que cal lliurar, les de la intel·ligència artificial, i que amb prou feines hem començat a entreveure, tot i que ja podríem intentar contrarestar-les, com fem amb els ciberdelictes.
Un dels perills més grans per a la nostra societat és la producció d’imatges i vídeos falsos amb aparença de realitat. La desinformació és una de les grans amenaces que afronta la democràcia. La setmana passada, l’arribada de la IA de la xarxa social X, desproveïda de filtres, ens va mostrar una sèrie de fotografies hiperrealistes que implicaven personatges reals i de ficció en situacions impossibles.
Kamala Harris i Donald Trump van protagonitzar algunes d’aquestes imatges falses en situacions altament improbables en què semblava haver-hi amor entre ells. De tan exagerat, quedava clar que tot era fals. Algunes de les fotos de pega publicades mostraven Elon Musk com un sagnant assassí en un centre escolar. També Mickey Mouse o Ronald McDonald, el pallasso de McDonalds. No vull imaginar com es van sentir familiars de menors assassinats en escoles si van veure les imatges.
La tecnologia ja té un software per dilucidar si una foto és real. L’apliquen companyies, com Sony o Leica, als seus últims models de càmeres. Es tracta de C2PA, un sistema ideat per Adobe fa cinc anys. De moment, s’aplica molt poc i no és perfecte, però ajuda a descartar falsedats visuals.
El compte de Trump a la seva pròpia xarxa social ha publicat aquests dies una foto de Taylor Swift i algunes de seguidores de la cantant donant el seu suport electoral al candidat republicà. Això, Donald, ni una IA t’ho arregla.
