La immigració escala llocs a l’índex de preocupacions dels espanyols mentre els hereus del feixisme intenten conquerir Europa a cavall d’aquest mateix tema. Arran de l’augment de l’arribada d’immigrants il·legals, fins a un 17% dels consultats pel CIS al juliol esmentaven la immigració com un dels principals problemes d’ Espanya i el situaven en el quart lloc de les inquietuds ciutadanes. Es tracta de la taxa més alta dels últims 14 anys. I la lectura d’aquesta dada obliga a demanar-se si l’extrema dreta espanyola té opcions d’aconseguir el mateix suport que les seves homòlogues francesa (el 30% de Marine Le Pen) o italiana (el 26% de Giorgia Meloni).
Certament, alguns indicadors suggereixen l’existència d’un nínxol electoral nombrós al voltant dels problemes que genera la immigració. A començament de la present dècada, per exemple, un de cada cinc espanyols considerava “excessius” el nombre d’estrangers. Tot i això, aquesta xifra queda molt lluny de les percepcions que es registraven fa vint anys, quan gairebé el 60% dels consultats pensaven que a Espanya hi vivien “massa” estrangers.
També és veritat que actualment més d’un 37% dels espanyols consideren que caldria limitar la immigració “per protegir el nostre estil de vida”, davant un 39% que rebutgen l’aplicació de mesures restrictives. Però el més significatiu d’aquestes dades és el que encobreixen: gairebé un 63% dels electors del PP aposten per limitar l’entrada d’estrangers, una política què fa seva també un de cada quatre votants socialistes.
Alhora, les percepcions sobre la conflictivitat potencial entre estrangers i nadius són molt altes, encara que no es corresponguin amb la realitat. Un 66% dels espanyols creuen que el grau de conflicte entre immigrants i nascuts a Espanya és “fort o molt fort”. I aquestes percepcions són transversals: les comparteixen més del 60% dels electors del PP, del PSOE, de Vox o fins i tot de Sumar.
L’antieuropeisme frena l’ascens ultra: el 64% dels espanyols creuen que Espanya estaria molt pitjor fora de la UE
En contrast amb aquests indicadors, altres sondejos detecten actituds més positives envers la immigració. Així doncs, un 75% dels consultats es mostren a favor d’agilitar la legalització d’estrangers perquè puguin treballar a Espanya (cosa a què donen suport més del 61% dels votants populars). I paral·lelament, les organitzacions de suport a la població immigrant gaudeixen d’un nivell de simpatia (6,3) per sobre fins i tot del que registren els grups ecologistes o les entitats LGTBI.
Però les dades rellevants a efectes d’expectatives del vot ultra a Espanya les reflecteixen les comparacions amb els estats més pròxims i que tenen forces polítiques d’aquesta mateixa ideologia. Per exemple, segons l’ Eurobaròmetre, Itàlia és el país amb una percepció més elevada sobre la xifra d’immigrants il·legals. I tot i que Espanya també registra una taxa molt alta (un 41% dels espanyols creuen que hi ha més il·legals que no pas legals), la resta d’indicadors neutralitzen aquesta sensació.
El primer d’aquests indicadors és la visió de la immigració com a oportunitat i no com a problema. Sobre això, un 20% d’espanyols veuen l’arribada d’estrangers com un problema (davant el 40% de francesos) però un 30% (el doble que a França) ho veuen com una oportunitat. I després apareix l’indicador definitiu sobre la digestió del fenomen migratori que fa cada país. Mentre més del 40% dels consultats a Itàlia, Alemanya o França jutgen un fracàs la integració dels immigrants, a Espanya només un 22% dels ciutadans comparteixen aquest diagnòstic. I a l’inrevés: mentre que la percepció d’una integració reeixida se situa sempre per sota del 50% entre italians, alemanys o francesos, entre els espanyols voreja el 70%.
Finalment, un tema medul·lar que dibuixa una veritable línia vermella per al 64% dels espanyols: l’antieuropeisme dels grups ultres. Més del 70% dels votants del PP, PSOE o Sumar creuen que l’economia espanyola funcionaria molt pitjor fora de la Unió Europea. Només entre els electors de Vox una xifra elevada (el 46%) opina que la situació econòmica seria millor fora de la UE.
La percepció d’una integració reeixida no arriba al 50% a Itàlia o França, però voreja el 70% entre els espanyols
Per tant, la resposta a la pregunta que encapçala aquest text és un no. A curt i mitjà termini no sembla probable que la ultradreta espanyola arribi a nivells de suport semblants als de Le Pen o Meloni. Llevat que el centredreta se suïcidi políticament amb promeses impossibles com ara la d’ aturar les pasteres a canonades.