Als EUA fa molt fred a l’estiu. No als carrers. És als espais interiors, on no et queda cap altra que tremolar. Si un governant, com va passar a Espanya, regulés per llei la temperatura, hi hauria cua per perpetrar un magnicidi. Aire condicionat, gel, cotxe i plàstic. Tregueu-li a un nord-americà una d’aquestes quatre coses i tindreu una persona desposseïda d’il·lusió per a qui la vida ja no tindrà sentit.
.
Gel al marge, el lector observarà que totes aquestes qüestions de vida o mort guarden relació amb l’agenda política ambientalista. Sincerament, aquest és un mal país per a un europeu que hagi abraçat la religió verda d’última generació. Et sobra una mà per comptar amb els dits els cotxes híbrids i elèctrics que circulen. I en una setmana produeixes més residus plàstics que a Espanya en un any sencer.
En una setmana produeixes més residus plàstics que a Espanya en un any sencer
Si sou dels que fins i tot us sap greu respirar perquè fent-ho emeteu CO2, sapigueu que en aquesta part del món hi ha 336 milions de persones que abans d’esmorzar ja han llençat més envasos i coberts d’un sol ús i han cremat més combustible per moure els seus enormes vehicles que nosaltres en un mes. Exagero? No gaire, no penseu.
Esclar que també aquí alguns han sabut treure profit a la preservació del medi ambient. Però em sembla que només com a fórmula per millorar el compte de resultats. Als hotels es va estenent, com a Europa, la pràctica de no netejar l’habitació i no canviar les tovalloles cada dia com a eina de lluita contra el canvi climàtic.
He tret la calculadora i l’estalvi que suposa per a la companyia, que gestiona centenars d’hotels, és molta pasta. Si la meva consciència ecologista estigués més alineada amb la tendència religiosa que aquest assumpte ha adoptat els últims temps, trobaria el temps per escriure al director de l’empresa. Li exposaria que, si tots els seus hotels deixessin de fer servir l’aire condicionat com un congelador i limitessin el nombre d’envasos i coberts de plàstic al bufet de l’esmorzar, ajudarien més el planeta que sent garrepa amb la higiene. Esclar que em puc imaginar la resposta. Alguna cosa així com una rialla gran i sonora. Per afegir-hi a continuació: aquests europeus no tenen remei, deu ser que s’ho han cregut!
Lee también
