Molt abans que Russell Crowe encarnés un Zeus gras a la decebedora Thor: Love and thunder (2022), l’intèrpret neozelandès va lluir un imponent físic al drama històric Gladiator , en què va aconseguir un lloc al cor dels cinèfils en la pell de Máximo Décimo Meridio, un valent general de l’exèrcit de l’ imperi romà que acaba com a esclau i posteriorment triomfa com a gladiador a la recerca de revenja per l’assassinat de la seva dona i el seu fill petit. “El meu nom és Máximo Décimo Meridio, comandant de les tropes del nord, general de les legions Félix, lleial servidor del veritable emperador, Marc Aureli. Pare d’un fill assassinat, marit d’una dona assassinada, i aconseguiré la meva revenja, en aquesta vida o en l’altra”, clamava en una de les escenes més icòniques, quan es destapa la cara davant d’un sorprès Cómodo.
Era el 5 de maig de l’any 2000 quan va aterrar als cinemes una de les pel·lícules cridades a fer història en el setè art. El britànic Ridley Scott, autor d’obres de culte com Alien, Blade runner o Thelma & Louise , es va encarregar de dirigir el film que havia de revitalitzar el pèplum en ple inici del segle XXI –després vindrien Troia i 300 –. Una peça que era pur entreteniment i per la qual deambulaven temes com la traïció, la corrupció o les ànsies de poder. La seva increïble posada en escena convidava el públic a vibrar a la sorra del Colosseu romà, presa per tigres reals, punyalades per l’esquena i polzes cap a dalt o cap a baix. Acció èpica que unia escenes de gran emotivitat, banyada amb la inoblidable banda sonora de Hans Zimmer i Lisa Gerrard.
La cinta que va encimbellarRussell Crowe estrena seqüela al novembre amb Paul Mescal
La cinta que va encimbellar Russell Crowe amb un Oscar al millor actor i va descobrir el talent d’un jove Joaquin Phoenix com el pèrfid va obtenir cinc premis de l’ Acadèmia de Hollywood dels dotze a què estava nominada, entre els quals el de millor pel·lícula. Crítica i públic es van abocar a alçar un espectacle grandiós que va acumular més de 465 milions de dòlars a tot el món i es va convertir en el gran fenomen de l’any. Tot i això, el seu rodatge va ser ben esbojarrat, amb un guió inicial de 21 pàgines sense desenllaç que es va anar construint sobre la marxa.
Ridley Scott sempre va ser el director elegit per Universal Pictures i DreamWorks per dur a terme el projecte. Pel que fa al protagonista, la primera opció per encarnar en Máximo va ser Mel Gibson, que va rebutjar el rol pel d’ El patriota ( Roland Emmerich, 2000). Quan van proposar el paper a Crowe, aquest últim no ho va tenir clar al principi. “Acabava de protagonitzar El dilema (1999), estava gras i no tenia cabells perquè me’ls havia rapat per portar posada una perruca. No feia pinta de general romà”. L’actor va acceptar l’oferta, a més de per tenir el veterà Scott al comandament, perquè era el seu primer paper com a autèntic protagonista a Hollywood i es tractava d’una superproducció amb un pressupost de 103 milions de dòlars. Més tard confessaria en una entrevista a Vanity Fair que “el nucli d’aquell concepte era molt bo, però el guió era una merda”. “L’última vegada que vaig veure Gladiator va ser al Colosseu de Roma i em vaig sentir una mica avergonyit d’haver rebut tanta atenció per aquella pel·lícula”.
Gladiator es va rodar en diferents escenaris d’ Anglaterra, Itàlia, el Marroc i Malta. Precisament en aquesta illa es va rodar l’amfiteatre romà que apareix a la pel·lícula, una rèplica de l’original. Entre els contratemps del rodatge, la inesperada mort d’Oliver Reed. L’actor que interpretava Próximo va morir als 61 anys, abans d’acabar les seves línies. Aficionat a la beguda, Reed va caure fulminat en un bar per un atac de cor després de desafiar a beure uns mariners de l’Armada britànica durant la seva estada a Malta. La mort va obligar a fer nous canvis al llibret i afegir la seva figura amb efectes digitals.
Vint-i-quatre anys més tard i després de moltes vicissituds, Ridley Scott ens porta de tornada a la sorra del Colosseu a Gladiator 2 , que s’estrena en sales el 15 de novembre. Aquesta vegada el protagonisme serà d’en Lucio ( Paul Mescal), i les primeres imatges indiquen que el cineasta britànic vol superar-se en un altre desplegament visual fastuós amb batalla naval inclosa. Estarà a l’altura de la seva predecessora?
