Com cada agost, el cel nocturn es tornarà a il·luminar amb els traços brillants dels estels fugaços dels Perseids, provocats quan fragments diminuts deixats enrere per un cometa entren a la nostra atmosfera i es desintegren a gran altura.
Aquesta pluja d’estels, coneguda popularment com les llàgrimes de Sant Llorenç, es considera, juntament amb els Gemínids del desembre, una de les millors de l’any, a causa del gran nombre de meteors (estels fugaços) que genera. Tot i que la seva activitat sol començar des de mitjan juliol i s’estén durant aproximadament un mes, el punt àlgid se sol concentrar les nits de l’11 al 13 d’agost.
Els Perseids es diuen així perquè entren al cel per la constel·lació de Perseu
Segons informació de l’ Institut Geogràfic Nacional ( IGN), aquest any el punt màxim d’activitat dels Perseids tindrà lloc dilluns dia 12 d’agost al vespre, per tant, la nit del 12 al 13 serà la millor per poder observar el fenomen sempre que la meteorologia cooperi. Tot i això, es dona la circumstància que aquesta data coincideix amb el quart creixent de la Lluna, la llum de la qual pot dificultar l’observació dels meteors més febles.
Els cometes són objectes que tenen una composició molt poc compacta i amb un gran contingut de materials volàtils congelats (com per exemple, gel d’aigua i també de diversos gasos). Quan aquests cossos s’acosten al Sol i s’escalfen, una part dels seus components s’evaporen i arrosseguen cap a l’espai una enorme quantitat de fragments sòlids diminuts, amb mides que amb prou feines arriben a uns quants mil·límetres. Quan la Terra, en la seva trajectòria al voltant del Sol, s’encreua amb l’òrbita d’aquests cometes, molts dels materials expulsats de l’objecte entren a l’atmosfera i es desintegren per l’escalfament provocat per la fricció amb l’aire, cosa que dona com a resultat els traços de llum que anomenem meteors.
Al llarg de l’any hi ha diverses pluges d’estrelles, cada una associada a un objecte progenitor determinat. Així doncs, els Perseids deuen la seva existència a un cometa anomenat 109P/Swift-Tuttle. D’altres, com els Eta Acuàrids i els Oriònids (al maig i a l’octubre respectivament), són provocats pel famós cometa Halley.
El nom de les pluges d’estrelles es refereix al lloc, al cel, pel qual entren a l’atmosfera els fragments que donen lloc als estels fugaços del fenomen. Aquest punt es denomina radiant , i en el cas de les llàgrimes de Sant Llorenç se situa a la constel·lació de Perseu.
Malgrat que, en el moment del màxim d’activitat, la pluja dels Perseids pot generar fins a 200 meteors per hora, aquests registres només s’aconsegueixen amb unes condicions òptimes d’observació. Els factors que més condicionen el nombre real d’estels fugaços que es poden contemplar són la qualitat del cel i, per descomptat, la meteorologia.
Per poder gaudir dels Perseids, es recomana allunyar-se dels llums dels nuclis urbans i buscar cel fosc. Si això no és possible, el millor és guanyar altura per sobre de la il·luminació dels carrers pujant a balcons o terrasses. Com que els estels fugaços poden aparèixer en qualsevol lloc del firmament, és important evitar obstacles, com ara edificis o arbres pròxims que puguin amagar zones del cel.
Aquest any la Lluna és un altre dels elements determinants que limita l’observació, de manera que serà convenient situar-se d’esquena al nostre satèl·lit i contemplar la volta celeste que estigui menys afectada per la il·luminació lunar.
Com sempre, la paciència i una posició còmoda d’observació seran factors imprescindibles, ja que el ritme d’aparició dels meteors no és constant, però es poden donar concentracions molt espectaculars.