Lluís Homar deixarà la direcció de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic ( CNTC) al desembre. Després de cinc anys al capdavant, l’havia de dirigir fins al 2027, però no ha pogut superar les polèmiques que s’han succeït l’últim mes des que l’actriu Marta Poveda el va acusar en xarxes d’haver cobrat per codireccions d’espectacles que no havia codirigit. Homar mateix va reconèixer en declaracions a El Periódico de España que com que no podia cobrar per les seves interpretacions en la companyia a causa de la normativa de l’ Inaem (l’ Institut Nacional de les Arts Escèniques i la Música), que no permet cobrar res a part del sou que no generi drets d’autor, se li havien abonat com a codirector d’espectacles com ara Antoni i Cleòpatra , que no va codirigir, però que va protagonitzar.
Però la polèmica no va fer sinó augmentar. Primer, amb la informació apareguda al mateix mitjà que Homar hauria plagiat i registrat amb petites variacions una versió de La discreta enamorada de Lope de Vega feta per una investigadora valenciana, Gemma Burgos. I més tard amb la polèmica pels pagaments que efectuats a Xavier Albertí, dramaturgista de la companyia i home de confiança d’Homar, durant el seu mandat, va pagar fora del contracte i mentre feia altres obres fora.
L’ Inaem, organisme del Ministeri de Cultura encarregat de les companyies i els teatres nacionals, que dirigeix Paz Santa Cecilia des del gener va obrir actuacions prèvies. Unes diligències que van concloure ahir amb l’anunci de la sortida anticipada de l’actor i director català. L’ Inaem va emetre un salomònic comunicat en què, sense entrar en el fons de la qüestió i en com van tenir lloc aquells pagaments –al portal de transparència hi ha abonaments a Homar per l’“adquisició onerosa de drets de propietat intel·lectual de la codirecció d’escena de l’obra Antoni i Cleòpatra ” el 2021 per 18.000 euros, tot i que la direcció, segons els cartells és de José Carlos Plaza– assenyala que els procediments van ser “millorables”. I va anunciar que de mutu acord amb Homar ell se n’anirà el 31 de desembre.
Homar havia estat acusat de cobraments irregulars, de plagi i pagaments excessius a Xavier Albertí
“El Ministeri de Cultura ha dut a terme unes actuacions prèvies en què s’ha constatat l’existència de documentació completa en els expedients de contractació, expedida pels òrgans competents i fiscalitzats d’acord amb llei. Tot i això, per part de l’equip actual es considera que són millorables els procediments per dotar de més seguretat jurídica i transparència les contractacions artístiques de la CNTC”, assenyala el comunicat. Pel que fa al possible plagi, assenyalen que no hi ha hagut cap denúncia. I el comunicat afegeix, a més, que l’ Inaem “reconeix la qualitat del projecte artístic encapçalat per Homar i el seu equip, que ha ofert una lectura contemporània del teatre clàssic espanyol, i també diverses relacions i diàlegs amb el teatre clàssic internacional”.
Lluís Homar ( Barcelona, 1957), el primer actor al capdavant de la CNTC, va parlar ahir després de l’anunci amb La Vanguardia i va assegurar, taxatiu, que se’n va “amb el cap ben alt” i que “ha estat una sortida acordada, ara havíem de trobar la manera possible d’apaivagar tot el que estava passant”. Homar assegura que “ningú no ha cobrat al Clàssic un euro que no s’hagi guanyat” i en aquest sentit amb relació als cobraments per les seves actuacions com si fossin codireccions –quan se li va presentar el 2019 es va dir que faria una direcció i una interpretació a l’any–, remarca que “no és una cosa que jo proposi, és una cosa que se’m proposa de fer perquè no puc cobrar com a actor. D’on he de treure jo una cosa així si no se’m proposa que ho faci? Tinc la consciència molt tranquil·la”.
Sobre les acusacions de plagi d’una versió de La discreta enamorada es defensa dient que “seria com acusar de plagi Lope per la seva pròpia obra, perquè va quedar tal com la va escriure. Tota la feina que es fa és en la seva ortografia. Jo he tallat alguna cosa, hi he afegit a part de la cançó de Sílvia Pérez Cruz cançons que han sortit en la mateixa feina... Vuit mesos amb la companyia Jove, frase a frase, fent la nostra edició crítica del text. I si hem publicat en les nostres edicions al Clàssic el text de Gemma Burgos és perquè no ens havíem d’amagar per res”. Finalment, sobre els pagaments a Xavier Albertí fora del seu contracte com a dramaturgista de la CNTC assegura que el contracte permetia cobrar a part les direccions o la música dels espectacles, i que no tenia dedicació exclusiva perquè va ser impossible crear un parada així a l’ Inaem.
“Surto amb el cap ben alt, va ser l’Inaem el que em va proposar de cobrar les actuacions com a codireccions”
A la pregunta de si llavors algú a l’ Inaem ha d’assumir responsabilitats, respon que “no vull anar contra ningú. Té molta dificultat gestionar un organisme com aquest. Anar a demanar responsabilitats perquè se’m va dir que fes... no sé si soc jo qui n’ha de demanar. És una casa complicada. Sap el que vam arribar a viure amb la pandèmia? Els actors no podien cobrar si no representaven, només el personal fix. Em trec el barret de com ho va gestionar Amaya de Miguel [directora general de l’ Inaem entre el 2018 i el 2022 i sota el mandat de la qual va ser nomenat]. Tothom ha fet el que podia per trobar solucions. El problema no són les persones, és el sistema”.
