Fa cinc anys que la Sonia –nom figurat– viu un terrible malson. Aquesta veïna de Sabadell, de 31 anys i mare de dues nenes, ha passat de tenir una vida sense gairebé sobresalts, com a treballadora d’una empresa de missatgeria, a estar acusada de pertànyer a una banda criminal de 18 membres que hauria robat, mitjançant tècniques de phishing (suplantació de dades personals), més de 125.000 euros a una quinzena de víctimes d’arreu d’ Espanya.
“Vaig anar a fer una portabilitat, em van robar les dades en una botiga de telefonia i ara m’enfronto a sis anys de presó per pertinença a una banda criminal. Algú va fer servir fraudulentament una targeta SIM al meu nom”, lamenta. El seu advocat, Pedro Pérez Luque, expert penalista que s’ha especialitzat en ciberdelictes, defensa la seva presumpció d’innocència de manera rotunda: “Com és que, si pertany a una banda de lladres, en cinc anys no se n’ha lucrat gens ni mica? Encara més, per pagar la defensa, la Sonia fa doble jornada laboral, de mossa de magatzem i de cambrera, perquè no arriba a final de mes. I els seus pares l’ajuden en tot el que poden. Quina delinqüent nefasta posaria una SIM al seu nom per robar? És un disbarat”, afirma Pérez Luque.
La víctima no s’ha enriquit: ha de fer una doble jornada laboral per poder-se costejar la defensa lletrada
Espantada i molt amoïnada pel seu futur i el de les seves filles, la Sonia espera judici i encara no entén com s’ha vist immersa en una trama tan rocambolesca. Ha passat per crisis d’ansietat i, fins i tot, va perdre la criatura de poques setmanes que esperava i que ella atribueix a l’estrès de tot el procés. L’altra cara de la ciberdelinqüència: víctima i acusada alhora.
Tot comença un dia d’estiu del 2019, quan la Sonia va anar amb la família a una botiga de telefonia mòbil en un centre comercial de l’Hospitalet de Llobregat. “Feia deu anys que n’era clienta i, cada cop que hi havia un canvi de tarifa, intentava negociar, per telèfon, una rebaixa”. Aquell dia va decidir anar a l’establiment “perquè també havíem de fer la portabilitat del mòbil del meu fillastre, passar-lo d’una altra companyia a la nostra”. El dependent que els va atendre els va oferir un regal, dins la nova tarifa més rebaixada. “Ens va dir que ens donava unes càmeres de vigilància, sense cap cost. Les vam agafar perquè eren de franc. Però, quan vam arribar a casa, les vam deixar en un calaix, pensant que ja les instal·laríem quan tinguéssim temps”. Amb tres nens per casa i el dia a dia, aquell regal es va estar temps sense obrir.
Un dia la Policia Nacional li va trucar i llavors va saber que la detenien per un delicte que ni tan sols sabia
L’estiu del 2020, en plena pandèmia, la Sonia va rebre una trucada de la Policia Nacional per demanar-li que l’endemà anés a la comissaria de l’Hospitalet. “Com que hi havia tingut un negoci i m’havien robat feia temps, vaig pensar que estaria relacionat amb això. A la tarda següent hi vaig anar amb la meva parella, sense imaginar-me el que passaria”. Els agents li van preguntar si estava al cas d’una línia telefònica que estava al seu nom. Va respondre que no. “Continuava sense entendre què feia allà, però vaig col·laborar amb tot el que em van demanar. Els vaig enviar les factures, els vaig donar el terminal... Veia que parlaven entre ells, que insistien molt sobre si estava al cas d’aquella línia. Quan vaig veure la factura, vaig entendre que era la línia de dades associada amb les càmeres. Els vaig ensenyar que no hi havia cap despesa vinculada, que formava part del paquet familiar”, explica. Després de la declaració, els agents li van dir que estava detinguda i li van demanar si tenia advocat d’ofici. Es va quedar en xoc, recorda. “No podia parar de plorar perquè no entenia de què m’acusaven. Em vaig estar unes hores a la comissaria. Els policies només deien “això no és una SIM duplicada”, i jo no sabia a què es referien, però sí que el problema estava relacionat amb la línia”. L’advocat d’ofici que li van assignar va entrar per videotrucada i li va aconsellar que signés, “que ja em trucarien per al judici”, diu.
No hi va poder fer res més, la Sonia se’n va anar a la botiga i va demanar el contracte associat amb la línia de les càmeres. “Quina va ser la nostra sorpresa, quan ens van dir que no el tenen, que l’enregistrament de veu no es va fer... Però no em vaig rendir –reconeix– i vaig anar a un altre local i una treballadora sí que me’l va donar”.
“L’acusen d’enriquir-se, però el seu patrimoni no ha augmentat?”, diu l’advocat defensor
Pérez Luque constata que “el contracte es va associar amb una targeta SIM a nom de la Sonia –que ningú no li va donar–, però, curiosament, es va fer dues setmanes després que ella anés a la botiga, quan era a la feina”. Precisament, té “el registre d’entrada i sortida de l’empresa d’aquell dia, el justificant de la cantina i un altre de l’empresa que acredita que hi treballava”. El cas va a càrrec del jutjat d’ instrucció número 4 de l’Hospitalet. Es preveu complex, amb una instrucció de més de 2.000 folis i 18 advocats. Consta que 17 membres de la banda tenen relació entre ells i que la majoria tenen antecedents penals. “Alguns són veïns, d’altres amics de Facebook... Tots estan connectats. La Sonia no hi té ni un sol vincle”, conclou Pérez Luque.