La culpa, com no, la tenen els russos, concretament un d’anomenat Denís Pankratov. L’home té avui 50 anys, continua vorejant el metre noranta però diguem que s’ha deixat anar. En la seva època de nedador era diferent. A més de tenir una figura estilitzada i una esquena per aterrar avions, va ser un autèntic fora de sèrie. En els Jocs Olímpics del 1996 celebrats a Atlanta es va penjar dos ors a després d’imposar-se en els 100 i els 200 metres papallona. Va arribar a establir set rècords mundials, tres en piscina llarga (50 metres) i quatre en curta (25 metres). Però Pankratov va passar a la història no tant per les seves victòries, sinó per la manera d’aconseguir-les.
La prova dels 100 papallona que va guanyar a Atlanta va contenir sorpresa: quan es va revisar a la videoteca es redescobreix que va nedar per sota de l’aigua durant 25 dels primers 50 metres i 15 més en els segons 50. Pankratov tenia una extraordinària habilitat per avançar als rivals en profunditat, allà on per sota del metre la resistència de l’aigua és un 60 per cent menor que en superfície. Pankratov, de cabellera rossa i anomenat el torpede , no era tan guapo com el trencacors italià dels nostres dies Ceccon, però era un formidable nedador i un estrateg submarí de tres parells de nassos. Aquella manera de nedar va trastocar tant la Federació Internacional que es va veure obligada a canviar la normativa.
El francès treu profit de la seva natació subaquàtica, ningú no és més ràpid en aquells 15 metres
El súmmum va arribar el febrer del 1997, quan Pankratov va batre el rècord del món de 50 metres en piscina curta sense efectuar una sola braçada. Explicació: va bussejar durant tot el trajecte i només va respirar quan va tocar la paret a l’equador de la distància. En el Congrés Tècnic de la FINA del 1998 es van establir noves normes: els nedadors només podrien avançar sota la superfície 15 metres tant a l’hora de saltar a l’aigua com després de cada gir. I fins avui.
Situem-nos en aquell avui, 26 anys després d’aquella modificació. Jocs de París 2024, dimecres 31 de juliol. Final dels 200 metres papallona, els mateixos que dominava aquell torpede . Léon Marchand, ídol local, neda pel carrer cinc. El fenomen hongarès Kristof Milak arriba a l’últim gir (150 metres) amb un avantatge de mig cos sobre el francès, però aquest comparteix amb aquell avantpassat rus el poder dels éssers submergibles. Emergeix la seva silueta 15 metres després i la competició ja s’ha igualat. La cridòria al gegantí pavelló de La Défense és eixordadora i Marchand, al ritme que marca el cor enfervorit de compatriotes (“ Allez Léon”), toca la paret abans que ningú. És el seu segon or. Marca 1m51s21, nou rècord olímpic malgrat les queixes dels nedadors, que asseguren que la piscina de París és lenta, poc profunda. No per al torpede francès. Dues hores després de cantar tímidament La marsellesa dalt del podi, Marchand disputa la final dels 200 metres braça, una polivalència gens habitual, ja que es tracta d’estils contraris. Aconsegueix la medalla d’or, amb un altre rècord olímpic. La seva carrera és memorable. Salta i se sap que guanyarà. No ens enganyem. Marchand és un nedador excepcional, se’l compara amb Phelps i va per a rei d’aquests Jocs fent parella amb Simone Biles, però el plus que li dona el busseig li permet menjar-se dècimes de segon decisives. Està estudiat que en una cursa de 400 metres és capaç d’avançar més de 100 metres sota la superfície, un 20 per cent més que els seus adversaris, incloent-hi Phelps si es rebobina i es comparen les seves actuacions.
Léon Marchandva guanyar ahir dos ors més per aFrança
El rus Pankratov va forçar un canvi de normativa el 1998: es passava el temps sota l’aigua
Sergi López, medalla de bronze a Seül’88 i entrenador de més de 20 medallistes olímpics al llarg de la seva carrera, explica per a La Vanguardia (no es perdin el vídeo íntegre al nostre web) com ha evolucionat la tècnica de la natació subaquàtica fins a resultar clau per rebaixar les marques dels millors. “Hem aconseguit baixar diversos segons treballant específicament aquella faceta”. Marchand no necessita mirar aquell vídeo. El seu cos és meitat submarí.
