Israel escapça Hamàs
En dues operacions dutes a terme amb unes hores de diferència, Israel ha mort a Beirut el número dos de Hizbul·lah, Fuad Shukr, responsable de la branca militar d’aquesta guerrilla proiraniana, i a Ismail Haniyeh, líder polític de Hamàs, qui es trobava a Teheran per assistir a la investidura del nou president iranià. Dues mostres, sens dubte, de l’eficàcia dels serveis d’intel·ligència israelians.
Israel escapça així els dos grups gihadistes principals que combat des de fa dècades, un enfrontament agreujat des que
el 7 d’octubre de l’any passat Hamàs va llançar un seguit d’atacs terroristes contra poblacions israelianes a la frontera amb Gaza i va provocar una guerra que ja ha segat la vida a 40.000 palestins.
La mort de Haniyeh amenaça la negociació per a un alto el foc i eleva la tensió regional
L’atac amb un dron contra Fuad Shurk era l’ull per ull israelià en resposta al míssil llançat per Hizbul·lah que va matar dotze nens als alts del Golan. La seva mort suposa el punt més greu en la guerra de baixa intensitat que Israel i la guerrilla xiïta han mantingut fins ara al sud del Líban.
La mort d’ Haniyeh li serveix a Netanyahu per cobrar-se una peça de caça major, recuperar popularitat i presumir de la capacitat israeliana per superar les defenses antiaèries iranianes. Tot i això, les dues operacions no faran sinó alimentar més l’espiral de violència que sacseja la regió i augmentar el perill que la guerra de Gaza derivi en un conflicte generalitzat a l’ Orient Mitjà.
Haniyeh, que vivia autoexiliat a Qatar, es va radicalitzar durant la intifada i va guanyar les eleccions palestines el 2006. Però després es va produir l’expulsió d’Al- Fatah de Gaza i
Hamàs va prendre el poder a la franja el 2007. Va ser primer ministre en aquest territori fins al 2017, quan va ser elegit president del buró polític de Hamàs. Liderava les negociacions per a un alto el foc a Gaza i era l’interlocutor de l’organització gihadista amb l’ Iran, sent la cara visible de la diplomàcia islamista i amb una posició pragmàtica respecte d’Israel. Amb la retòrica habitual en aquests casos, el líder suprem iranià, Ali Khamenei, va dir que el seu país té el deure de venjar-se i que Israel s’ha guanyat “el càstig més dur”. Hamàs va parlar d’“escalada greu” en el conflicte i va prometre que aquesta mort no quedaria impune.
Tard o d’hora, Hamàs nomenarà un nou líder perquè, més que una organització islamista, és una ideologia, però caldrà veure, com dèiem, quines conseqüències té la mort de Haniyeh en les negociacions amb Israel, ja que ell dirigia la delegació islamista i era l’interlocutor clau amb els mediadors internacionals, com Qatar i Egipte.
El cas és que, en tot just set hores, dos atacs selectius israelians han mort els màxims capitostos de Hamàs i de Hizbul·lah, grups que formen part de l’anomenat eix de la resistència liderat per l’ Iran i activat des de diversos fronts –com ara el dels huthis al Iemen– per actuar contra Israel. Com que la capacitat de
Hamàs per respondre al Tsahal israelià ha disminuït després de gairebé deu mesos de guerra, no és descartable que les represàlies iranianes per la mort de Haniyeh no siguin directes, sinó que vinguin de les diverses milícies regionals avalades i armades per Teheran.
Després de la mort del líder polític de Hamàs, un acord entre Israel i Hamàs sembla més lluny que mai, i les negociacions, en perill. Això afavoreix Netanyahu, partidari de portar la guerra fins al final, ja que és la seva pòlissa d’assegurança política i perquè li dona arguments davant les pressions dels partits ultraortodoxos i d’extrema dreta del seu Govern.
Sigui com sigui, la desaparició de Haniyeh torna a sacsejar l’ Orient Mitjà i amenaça de desestabilitzar més la regió amb una escalada violenta. Sense oblidar que Israel continua buscant, per eliminar-lo, Yahya Sinwar, el cervell palestí del
7 d’octubre, que continua ocult als túnels de Gaza, un dirigent islamista més extremista que Haniyeh i ara candidat a prendre el lideratge de Hamàs.