Crec que ens mereixem una mica d’avorriment. Estem en un d’aquests moments en què el planeta està sotmès a tantes convulsions, que fa por conèixer la realitat. Stefan Zweig va escriure que han de transcórrer milions d’hores inútils abans que es produeixi un moment estel·lar de la humanitat, però podríem afegir que no passa un minut sense que es produeixi al món un esdeveniment que hàgim de lamentar. Abans, l’arribada de l’estiu feia pujar la temperatura ambiental i disminuïa l’impacte de les notícies. Però això és una cosa que va passar: vivim en l’univers de la instantaneïtat, amb les xarxes socials i els mitjans digitals informant-nos del que ocorre i del que no, del veritable i del que és fals, sense solució de continuïtat. Abans de ser algoritmes, érem éssers humans. Però aquesta condició se’ns en va anar, com els nostres millor anys, sense adonar-nos-en.
És difícil sostreure’s en plena canícula del que succeeix, tenint dues cruentes guerres a les portes d’Europa, l’extrema dreta intentant imposar-nos un món de llibertat vigilada, l’amenaça que un delinqüent condemnat guanyi unes eleccions a una fiscal als Estats Units, la insuportable polarització de la política espanyola o el soroll de qui no ha
paït que les eleccions catalanes no el van restituir. Alfred de Musset, el poeta francès, solia dir que s’avorria perquè enyorava les guerres napoleòniques. Però sempre hi ha hagut bojos (romàntics o trasbalsats) que necessiten viure perillosament
per no avorrir-se. “El manicomi ens vigila constantment”, va escriure Josep Pla.
Una generació que no suporta l’avorriment serà d’escàs valor (Bertrand Russell)
Precisament perquè la vida és plena d’emocions, de vegades és bo buscar un moment de silenci per relaxar-nos, meditar i trobar-nos a nosaltres mateixos. I seria una gran notícia que l’actualitat es tornés més avorrida, encara que baixessin les audiències dels mitjans de comunicació. Avorrir-se en el moment adequat és un signe d’intel·ligència. Si el planeta aconseguís avorrir-se durant uns dies, el món seria millor. Em quedo amb la frase de Bertrand Russell: “Una generació que no suporta l’avorriment serà una generació d’escàs valor”. Intentem avorrir-nos una estona per ser millors.
Lee también
