L’economia catalana ha rebaixat el seu dèficit comercial en aquesta dècada de manera notable. En concret, la reducció de la diferència entre les exportacions i les importacions és del 48,6% en el període comprès entre el 2019 i el 2023, fins als 9.312 milions d’euros l’any passat, segons assenyala un informe elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona. Aquesta millora del saldo comercial amb l’exterior ha tingut lloc gràcies a la puixança dels sectors de l’automòbil i de la indústria química, l’especialització de la qual en productes de valor afegit els ha permès guanyar competitivitat.
La reducció del dèficit comercial té diversos efectes positius per a l’economia. El primer és que ha suposat un element clau per impulsar el creixement el 2023, quan el PIB català va créixer un 2,6%. El segon és la contribució a la balança per compte corrent per reduir el palanquejament de l’economia (l’endeutament). “Si el teu saldo comercial exterior és negatiu, estàs demanant recursos. D’alguna manera estàs gastant més del que produeixes”, explica el cap d’estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira. “En canvi, si tens superàvit, pots reduir deute”, afegeix.
La reducció del saldo comercial és una dinàmica que es manté des de l’inici d’aquest segle. “Hi ha variacions molt importants any rere any, però, si es prenen sèries llargues, es poden distingir clarament tres etapes”, afegeix l’economista. En la dècada dels dos mil, el saldo comercial negatiu sobre el PIB se situa en ua vall del 12%, a partir de la crisi financera i immobiliària la mitjana es va reduir al 6,6%, i en aquesta última etapa arriba a un 4,2%.
El 2023 la indústria química va presentar saldos nets per valor de 3.859 milions d’euros, mentre que els del sector de l’automòbil van pujar a 687 milions d’euros. “Durant la crisi financer hi va haver un procés de creació destructiva que va donar lloc a unes empreses supervivents més competitives i internacionalitzades”, explica Rovira.
La Cambra atribueix el descens a una millora de la competitivitat dela indústria catalana
Aquest fenomen es pot veure clarament en l’evolució dels preus unitaris per tona del comerç exterior. En el sector de l’automòbil, l’increment és del 29,2% en les exportacions, mentre que les importacions només augmenten un 14,2%. Aquest període de creixement coincideix amb el llançament de la marca Cupra per part de Seat. Aquests models, que es dirigeixen a un segment de mercat entre els vehicles per al gran públic com Seat mateix, Citroën o Renault i els de gamma alta. Aquesta nova estratègia implica molta més rendibilitat per a la companyia del grup Volkswagen que no pas l’aconseguida amb els seus cotxes originals.
Passa una cosa semblant amb el sector químic. L’increment del preu unitari per tona en les exportacions és del 49,2%, mentre que el de les exportacions ha crescut un 33,5%. “El pol petroquímic de Tarragona compra matèries primeres a preus baixos i, després d’aplicar un procés de generació de valor afegit, ven un producte acabat per un preu molt més alt”, il·lustra Rovira. En les exportacions químiques, també s’hi inclouen les farmacèutiques, en les quals destaquen diverses empreses capdavanteres com ara Grifols o Almirall .
L’evolució d’aquests dos sectors contrasta amb la indústria dels béns d’equipament. El cost del preu unitari de les exportacions creix un 12,8%, menys que el de les importacions, 14,9%. La resta dels sectors presenten diferències menys pronunciades, amb una distància de 10 punts percentuals.
L’evolució del comerç exterior el 2024, tot i això, està tornant a eixamplar el dèficit comercial. Rovira assenyala que caldrà veure com evoluciona la resta de l’any i recorda que l’anàlisi no es pot fer des d’una perspectiva anual. El director de l’associació d’empreses exportadores Amec, Jordi Tristany, assenyala que, a més, aquest any ha començat amb una forta caiguda de les exportacions d’alt valor afegit. “És veritat que l’economia catalana ha guanyat quota de mercat en el comerç internacional els últims anys, però és possible que ara ens enfrontem a un canvi de tendència”, adverteix.
El dèficit comercial es va situar en el 12% sobre el PIB durant la dècada dels dos mil i s’ha reduït fins al 4,2%
Per Tristany, la clau de la millora del comerç exterior fins ara es deu principalment a la moderació salarial. “Estem creixent com als setanta. No hem recuperat els nivells salarials previs a la pandèmia”, explica el directiu. Per la seva banda, Rovira també assenyala la moderació salarial dels últims anys com a clau i assenyala que la seva evolució, juntament amb els preus de l’energia, seran bàsics per consolidar aquesta nova etapa de reducció del dèficit comercial.
