El pedagog que fumava ‘Chester’

Quan estudiava la joventut del poeta Josep Palau i Fabre (1917-2008) vaig anar a parar a l’Institut Tècnic Eulàlia, l’escola de Sarrià on en Palau va fer el batxillerat. L’amistat amb els companys de curs va durar tota la vida: Carlota, Octavi i Victòria Soldevila –fills de l’escriptor Carles Soldevila– i Herminia Corachán –filla del doctor Manuel Corachán–. Quan passes pàgines de la revista del centre hi trobes altres noms de gent que compta –alumnes, exalumnes i professors–: el jove Jordi Sarsanedas, el naturalista Ignasi de Sagarra –germà del poeta–, Victòria Gili de Foix –muller de l’autor de KRTU , el metge Josep M. Bellido i Emili Mira, un dels impulsors de la psicologia a Catalunya. Caram, això és l’acadèmia platònica instal·lada el 1925 a Barcelona!

Un dels documents més singulars, obra del doctor Mira en col·laboració amb el doctor Bellido, és el Qüestionari de R. Marston modificat que es lliurava als pares perquè expliquessin aspectes de la personalitat del fill o la filla. Ens pensàvem que els primers que van fer tests psicotècnics van ser els boomers , i l’Institut Tècnic Eulàlia ja en feia servir, segons explica Emili Mira a la revista, perquè com que les escoles dels anys trenta aplicaven cadascuna una metodologia diferent, el test permetia conèixer millor els alumnes que venien d’altres llocs i emmotllar-los a l’ensenyament del centre, que donava una importància fonamental a la formació artística. 

/ Un d’aquells catalans de Veneçuela, tan rellevants: August i Carles Pi i Sunyer, Pau i Marc-Aureli Vila, Joan Gols

L’artífex d’aquesta escola pionera va ser Bartomeu Oliver Orell (1893-1972), pedagog i humanista, apassionat de Ciceró, fumador de Chester, republicà i catòlic, proper a Unió Democràtica de Catalunya (l’escola, però, era laica). Va néixer a Mallorca, a Binissalem, en una d’aquelles famílies de molts fills –com els Espriu Castelló– dels quals només un parell arribaven a grans, amb l’enduriment i el trauma que això comportava. Va estudiar sense vocació al Seminari i va continuar la formació a Ginebra, Brusel·les i París. Va participar en dues institucions característiques dels anys vint: l’escoltisme catòlic i la Lliga del Bon Mot. Es va casar amb una noia de família burgesa de Reus, Dolors Jordana Marimon. El 1925, assessorats per Maria Montessori, van fundar l’Institut Tècnic Eulàlia que va arreplegar un grup de professors boníssims de l’Escola del Treball, desmantellada per Primo de Rivera. Catòlic i catalanista, va rebre per tots cantons: va marxar a l’exili el 1938 i no va tornar. 

Va ser un d’aquells catalans de Caracas, tan influents: August i Carles Pi i Sunyer, Pau i Marc-Aureli Vila, Joan Gols. És curiós que mentre Oliver i Gols van crear escoles del mètode Montessori a Veneçuela, Maria Grases filla del professor exiliat Pere Grases, casada amb un ric mallorquí, va ser un dels impulsors d’Aula Escola Europea. Renovació pedagògica d’anada i tornada. Gabriel Martí Borràs (Palma, 1962), llicenciat en Filologia Clàssica, músic en actiu de l’Orquestra Simfònica de les Balears i parent de Bartomeu Oliver ha escrit el llibre que el recupera. Ofereix el retrat d’un home d’acció -allunyat dels pedagogs d’oficina, tan habituals-, un intel·lectual de formació clàssica, emprenedor, sense una gran habilitat empresarial -l’escola d’elit barcelonina i l’humil centre educatiu de Carabobo van passar angúnies-. Aporta testimonis familiars i informacions interessants que connecten Gabriel Ferrater i Joan Ferraté amb l’Institut Tècnic Eulàlia, que en els darrers dies de la Guerra Civil va esdevenir un refugi per a persones en trànsit cap a l’exili. 

També explica la relació, en els bons anys de la Caracas petroliera, amb el filantrop Nelson Rockefeller, que va arribar a vicepresident dels Estats Units. A Martí Borràs li preocupa molt que Oliver marxés abans que s’acabés la guerra. Pateix per si algú podria dir-ne botifler o autoexclós equidistant. Ho resol en unes pàgines entenimentades, profundes, humanes, que haurien agradat al seu parent.

Gabriel Martí Borràs Bartomeu Oliver Orell (1893-1972). Un humanista entre dos mons Documenta Balear 151 pàgines 18 euros