Els Jocs Olímpics ja ho tenen, això. Aterres a París, t’acredites a l’aeroport i unes hores després, en una sala de premsa, veus per primera vegada de prop Katie Ledecky, una de les millors esportistes de tots els temps. Té 27 anys i cara amfíbia, et dius. Els seus ulls estan separats entre si per una distància lleument superior a la mitjana i a l’aigua es comporta com si realment ho fos. Amphibia ve del grec i significa les dues vides o en els dos mitjans. Ledecky és un ésser vertebrat terrestre a mitges, afirmar-ho pot semblar un desvari que s’esvaeix així que se la veu nedar.
Sempre hi ha un component innat a les grans figures de l’esport, però justificar l’èxit només per això és tremendament injust. I més actualment. Ledecky, com prèviament Michael Phelps o molt abans Mark Spitz, van néixer amb el banyador posat però la transcendència els va arribar a través d’un perfeccionisme malaltís i una quantitat infinita de quilòmetres nedats. No hi ha res més dur que l’elecció d’aquesta disciplina solitària.
Apareix Ledecky al Palau de Congressos parisenc. La llegenda va en xandall, flanquejada pels altres tres capitans de l’equip dels Estats Units: Ryan Murphy, Nic Fink i Abbey Weitzeil. Posseeixen tots ells galons, però són d’una altura inferior. La gran líder és només una, i no se li detecta a través de la supèrbia sinó mitjançant l’admiració que desperta al seu voltant. Amb set ors (deu medalles olímpiques) i 21 títols en campionats mundials, un se la imaginava diferent. A la piscina és un animal musculat, a l’exterior es posa vermella quan tota la delegació li tira floretes.
La seva agressivitat només s’expandeix pels dos mitjans, sòlid i líquid, quan li pregunten per la sospita de dopatge en els nedadors xinesos. Estem davant la nova guerra freda una vegada els russos han estat expulsats del circ olímpic. “Espero que tots els que competiran aquesta setmana estiguin nets. Tot i que el que realment importa també és que s’entrenin nets. Els esportistes volen transparència i respostes a les preguntes que continuen sense resposta”. La declaració és polèmica i dona vida en la prèvia però l’afecta de manera tangencial.
Les seves rivals són unes altres i una de les proves més esperades d’aquests Jocs es disputa ja, aquest dissabte. És tan important la cita que Ledecky, destinada a ser la banderera dels Estats Units demà, ha estat rellevada per la tennista Coco Gauff, de currículum menor. El motiu sembla clar: per competir al 200 per cent res no et pot distreure 24 hores abans, ni tan sols portar la bandera del país més histriònicament patriòtic del planeta.
Ledecky competirà en 800 m, 1.500 m i cal veure si competirà en relleus, però la prova regna seran els 400 m. Es trobarà amb l’australiana Ariarne Titmus, que la va batre a Tòquio, i amb Summer McIntosh, la canadenca de 17 anys. Ledecky busca a París igualar o superar el seu compatriota Jenny Thompson, que va aconseguir vuit ors en la seva carrera, una cosa mai superada per ningú. L’amenaça a aquest rècord és per descomptat amfíbia.
