Profundament enamorat
Va ser llavors quan va veure el cos flotant sobre les aigües”. El tatuatge del cadàver trobat en una platja de Barcelona és una pista crucial en la investigació de l’immortal Pepe Carvalho per desentranyar la identitat del mort i les circumstàncies de la seva mort a Tatuaje de Vázquez Montalbán, del 1976.
Recordo aquesta novel·la quan arriba l’estiu, aquesta època de l’any en què les capes de roba s’esvaeixen i els tatuatges emergeixen i revelen un paisatge de pells decorades que expliquen històries íntimes.
L’historiador grec Heròdot, cap al 450 a.C., explica dels tracis (vivien a l’actual Bulgària, Romania i nord de Turquia) que “portar tatuatges està considerat un signe de noblesa” (però venien els fills i eren polígams).
Una mica anterior, l’home d’ Ötzi, cap al 3200 a.C., descobert el 1991 als Alps austríacs, portava 61 tatuatges. A veure si algun dels futbolistes de les recents Eurocopa o Copa Amèrica iguala el rècord d’aquest pastor del neolític!
Així que per estar a la moda he decidit tatuar-me
Durant molt de temps els tatuatges eren gairebé exclusius de mariners, homes durs i avesats a la sal del mar. Eren senyals d’experiències viscudes en ports foscos i mars llunyans. El genial Julio Camba, el 1945!, escrivia que el tatuatge s’estava generalitzant i que ja no servia per demostrar que s’havia practicat la navegació d’ altura. Avui dia, tatuar-se la pell s’ha popularitzat encara més. Els tatuatges han traspassat el llindar del món portuari per convertir-se en una expressió comuna de la cultura popular.
Així que he decidit tatuar-me. No només abraçaré la moda, sinó que també em connectaré amb aquell esperit aventurer i romàntic dels antics navegants. Però què em tatuo? Sens dubte, una frase. El tatuatge del cadàver de Tatuaje deia: “He nascut per revolucionar l’infern”. Jo per honrar la memòria del gran Vázquez Montalbán estic disposat a tot, però no a gravar-me aquest lema: les revolucions són molt fatigoses i et fan sortir de casa. M’encanta “Amor de mare”, però fins i tot a la meva mare li hauria semblat molt gastat. Després de donar-hi moltes voltes, en les llargues nits d’insomni, he decidit que em tatuaré: “Un home profundament enamorat”. I així coincideixo amb Pedro Sánchez.