“August va promulgar noves lleis i va prescriure càstigs molt severs contra els solters i les solteres i, al contrari, va establir premis pel matrimoni i pel naixement dels fills”. Roma, que acaba de sortir d’una sèrie de guerres civils que l’havien dessagnat, en les quals havien mort milers de ciutadans, necessitava imperiosament augmentar la natalitat i August –que estava fundant un imperi– va aprovar el 18 a.C. una sèrie de lleis encaminades a tenir més fills, com ens explica l’historiador grec Cassi Dió (això de solters i solteres és literal, no us penseu que en faig una traducció políticament correcta).
Com devia ser la cosa que només concedia a les vídues un any de termini per contreure nou matrimoni i a les divorciades sis mesos, encara que no trobessin l’home perfecte. El matrimoni era llavors la condició per tenir fills –ha estat així durant milers d’anys–, en això hem avançat, ja no cal casar-se per procrear.
Recordo aquestes mesures draconianes d’August per fomentar la natalitat a propòsit de la notícia recent que continuem sent un dels països amb una de les taxes de fecunditat més baixes del món (1,3 fills per dona) i un dels països d’Europa amb la proporció més elevada de dones sense fills i on l’edat mitjana de les dones quan tenen el primer fill és una de les més altes (31 anys).
A Espanya, 8 de cada 10 llars estan encapçalades per dones
La majoria de les dones contesten que els agradaria tenir dos fills. És a dir, hi ha una diferència entre la fecunditat que es vol i la que realment s’aconsgueix, o com va titular Luis Cernuda, entre “la realitat i el desig”. Qui li havia de dir a Buñuel que la natalitat seria, en realitat, aquell obscur objecte del desig.
Hi ha molts motius que expliquen aquesta situació, que no és fàcil de solucionar (fa més de dos mil anys que hi som): raons econòmiques, laborals o de conciliació, sobretot. Dissabte passat sentia al programa de Pepa Fernández a RNE una de les dones que, preguntada per les possibles raons, contestava: “Perquè no trobo l’home perfecte”. Per començar, no el necessita. De fet, a Espanya una de cada deu llars amb nens és monoparental, i d’aquests 1,9 milions de llars, 8 de cada 10 estan encapçalades per dones. A més, què és això de l’home perfecte? No tots podem ser Pedro Sánchez!
Lee también
