Era qüestió de temps que Joe Biden llancés la tovallola. Tot just després del debat televisiu amb Donald Trump, en el qual ja va ser impossible continuar dissimulant les seves mancances físiques i mentals, les grans capçaleres i mitjans de comunicació de tendència demòcrata van fer el primer pas retirant-li el suport immediatament.
En aquell moment es va acabar la veda que fins aleshores havia imposat un relat fictici sobre el bon estat de forma del president dels Estats Units. Obert el període de cacera, estava escrit que Biden acabaria sent abatut.
Com si del primer acte d’una acció concertada es tractés, el degoteig de líders demòcrates que li han demanat –alguns–, exigit –d’altres–, que es retirés ha estat incessant i cada vegada més clamorós. Ni un sol dia no ha passat des d’aquell debat televisiu, que marcava un abans i un després, en què algun destacat membre del partit demòcrata no assenyalés a Biden la porta de sortida.
Finalment va arribar el cop de martell final divendres amb les paraules d’Obama. La gota que probablement va fer vessar el got. A Biden li tocava llançar la tovallola i rendir-se. Només faltava saber el dia i la manera. Així ha passat.
Un ciutadà acomiadava ahir el presidentJoeBidendavant de la Casa Blanca, a Washington
El cop de martell final va arribar divendres amb les paraules d’Obama, la gota que va fer vessar el got
Més enllà de l’estat de salut de l’encara president, la seqüència de l’atemptat fallit contra Trump i la convenció republicana posterior van fer la resta. La narrativa que s’estava imposant era endimoniada per als interessos dels demòcrates.
D’una banda, els republicans, sòlids i units com un roca al voltant d’un supervivent d’un intent d’assassinat –un heroi americà!. De l’altra, els demòcrates, dubitatius i incapaços d’articular un discurs raonable i creïble per plantar cara al que acompanya Donald Trump. Era imprescindible un cop de timó.
Un gir fins i tot més necessari després de l’elecció del senador J.D. Vance com a vicepresident dels EUA si Trump guanya les eleccions. Un home, Vance, que pot jugar un paper molt positiu en les aspiracions dels republicans en estats clau com ara Michigan o Pensilvània.
Per als demòcrates el més important és evitar ara un debat ideològic i una guerra entre possibles successors que aprofundeixi en les seves diferències. Biden ha intentat evitar que això passi donant el seu suport tot just vint minuts després d’anunciar la seva retirada a Kamala Harris. Però queda per confirmar que tot el partit vagi a l’una. El desenvolupament de la convenció demòcrata a Chicago és en aquest moment imprevisible. No serà fins a d’aquí uns dies que veurem el paper que voldran jugar altres líders que també aquests dies apuntaven a les travesses com a possibles substituts.
L’avaluació del llegat de Biden dependrà del que passi el 5 de novembre
Ahir tot el Partit Demòcrata es va bolcar en felicitacions i afalacs a la tasca de Biden com a president. N’hi ha per a això i per a molt més. Treure del carril presidencial Donald Trump el 2020 no era una tasca fàcil i ell ho va aconseguir. Però l’avaluació final del seu llegat dependrà del que passi el 5 de novembre. Si guanyen els demòcrates, Biden pujarà als altars. Si guanyen els republicans, passarà a la història sense més ni més, com el president que va fer el que va poder per no equivocar-se gaire en un món en plena combustió i amb el paper i l’hegemonia dels Estats Units en plena revisió.
Lee tambiénEls demòcrates arraconen Biden
