Amb pas decidit en el cas dels veterans
–com Pilar del Castillo, la influent europarlamentària del PP, especialista en indústria i telecos – i amb aire una mica més despistat els nouvinguts, entre els quals hi ha cares tan conegudes com ara Irene Montero (Podem), els diputats sortits de les urnes el 9 de juny per representar Espanya al Parlament Europeu van viatjar aquesta setmana a Estrasburg per prendre possessió dels escons i inaugurar la legislatura.
L’ambient, per moments, va recordar a l’inici del curs escolar, amb les salutacions, els retrobaments, les fotos i, també, les mirades de reüll a alguns principiants. No tots venen al mateix, es comentava en algun grupet. La taxa de renovació és alta, senyal de com s’han tornat de competitives les llistes europees i de la tradicional empenta dels nous partits en aquestes eleccions. Si Podem va donar la campanada el 2014, cinc anys després va ser el torn de Vox i, aquest any, de S’ha Acabat la Festa ( SALF), l’agrupació electoral de l’agitador polític ultradretà Alvise Pérez, que diu que dimitirà així que es convoquin eleccions a Espanya.
En aquesta legislatura, 27 dels 61 europarlamentaris espanyols són nous, tot i que de moment s’hauria de parlar de 60 +1, perquè la Junta Electoral Central no va incloure el nom de Toni Comín ( Junts) en la llista de diputats que han complert els tràmits per certificar la seva elecció i l’ Eurocambra s’ha limitat ara per ara a prendre nota fins que hi hagi claredat jurídica sobre la seva situació.
Estrena estel·lar per a Montero com a candidata a presidenta de l’Eurocambra per l’Esquerra
L’adjectiu de laberíntic queda curt per descriure la seu del Parlament a Estrasburg, un reflex accidental potser dels complexos procediments legislatius i astúcies polítiques que han d’aprendre per espavilar-se als passadissos d’Europa. Imposa, admeten els nous. Treballaran a cavall de la ciutat francesa, Brussel·les i la seva terra, però no és casualitat que la legislatura arrenqui a Estrasburg. La capital alsaciana és el símbol de la reconciliació franco-alemanya després de la Segona Guerra Mundial, i aquest és l’esperit que es vol que infongui als eurodiputats.
A causa de la seva natura transnacional, ni tan sols en els millors temps del bipartidisme cap partit no ha tingut majoria absoluta a l’ Eurocambra, cosa que converteix la institució, per defecte, en “una màquina de fabricar consensos”, segons la feliç definició d’un eurodiputat espanyol, o en unaclasse magistral sobre formació de coalicions, com aquests dies observava la premsa francesa, ara que l’ Assemblea Nacional camina necessitada d’un curs accelerat sobre com compondre majories. S’aplicaran la lliçó?
A la UE, només negociant, pactant i cedint es poden tirar endavant lleis i decisions com ara la candidatura d’ Ursula Von Der Leyen a un segon mandat com a presidenta de la Comissió Europea. Hi van votar a favor els diputats de PP, PSOE i PNB, i en contra els de Vox, Sumar, Podem, SALF, ERC, BNG, Bildu, Compromís i Comuns. “El PP i el PPE vam guanyar les eleccions i ens tocava liderar les institucions”, va reivindicar Dolors Montserrat, que afronta el seu segon mandat com a eurodiputada i acaba de ser elegida vicepresidenta del grup popular . Amb la creació d’un comissari per a la Mediterrània, Von der Leyen “torna la mirada al sud, a Espanya”, va celebrar.
Ja veterans, González-Pons (PP) i López (PSC) han estat elegits vicepresidents de l’Europarlament
“Avui Europa guanya perquè guanya l’aliança de les forces proeuropees. Des de la diferència ideològica, hem entès que el desafiament és important i que hem de fer front a una extrema dreta que vol posar fi al projecte europeu”, va apuntar Iratxe García, que repetirà com a presidenta del grup socialista europeu. La seva influència, va recalcar, s’ha notat en les propostes de Von der Leyen, “missatges clars” sortits de les negociacions per donar-los el seu suport, en especial pel que fa a polítiques socials.
“Els ciutadans han de veure que el PP i el PSOE fan com
que s’enfaden al Congrés dels
Diputats o en els parlaments nacionals, és tot una farsa. Estan en aquella coalició, la coalició que va votar el 89% de les vegades igual”, va dir Jorge Buxadé, cap de files de Vox a l’ Eurocambra, que aquesta legislatura han deixat els Germans d’ Itàlia, de Giorgia
Meloni per compartir grup amb els prorussos de Marine Le Pen, Viktor Orbán i Matteo Salvini.
Per Montero (Podem), la victòria de l’alemanya representa “una gran coalició entre el Partit Socialista i el Partit Popular, de guerra i de retallades”, “còmplice amb l’ Estat genocida d’Israel”. Montero ha tingut una estrena estel·lar sent designada per L’Esquerra com a candidata a presidir l’ Europarlament i dimarts, vestida de blanc, com les sufragistes, va defensar davant el ple que “l’extrema dreta cal guanyar-la per l’esquerra”, no amb la moderació. Era una candidatura simbòlica i ho sabien. Metsola (PPE) va ser reelegida amb un 90% dels vots.
Des de les files de Le Pen, Vox acusa PP i PSOE de treballar en coalició tant a la UE com a Espanya
La primera sessió de la nova legislatura es va consagrar a decisions internes, com ara l’elecció dels 14 vicepresidents de la cambra. Dos d’ells seran espanyols, Esteban González Pons (PP) i Javi López (PSC), els dos eurodiputats des del 2014. Populars , socialistes i liberals –amb el suport dels seus membres espanyols, el PP inclòs– van aplicar un cordó sanitari la ultradreta inexistent a Espanya per impedir-los que exerceixin càrrecs institucionals.
No sempre hi ha marge per triar, però les comissions on seuran reflecteixen les prioritats de la legislatura, els partits i diputats. A Indústria, Llibertats Civils i Medi Ambient hi haurà 6 espanyols en cada una. A Drets de la Dona n’hi haurà 5 ( Montero; Rosa Estarás, PP; Lina Gálvez, PSOE; i Margarida de la Pisa i Mireia Borrás, de Vox), mentre que Alvise Pérez
ha optat per Agricultura, com Vox. Diana Riba (ERC) anirà a Cultura i Jaume Asens ( Comuns), a Llibertats, com Estrella Galán (Sumar).
Vicent Marzà ( Compromis) i Oihane Agirregoitia ( PNB) aniran a Transports, comissió que continuarà tenint un fort component aragonès, amb Rosa Serrano (PSOE) i Borja Jiménez (PP) entre els seus membres. L’ exvicelehendakari Idoia Mendia (PSOE) continuarà en la seva àrea, Ocupació, mentre que l’exsecretària d’ Estat de Migracions Hana Jalloul (PSOE) desplegarà la seva vocació internacional en la comissió d’ Exteriors. L’estrena de veritat dels 60 +1, al setembre.
