Von der Leyen, segona era
Opinió
Ursula von der Leyen ha rebut un ampli suport per presidir, cinc anys més, la Comissió Europea gràcies a la solidesa de l’aliança entre socialdemòcrates i conservadors, als quals s’hi han sumat liberals i verds, fet que s’ha traduït en 401 vots a favor, molt per sobre dels 360 necessaris (en el mandat anterior, el 2019, la dirigent alemanya va superar la majoria per un marge de nou vots). “Així que molt millor”, va resumir Von der Leyen, que ha gaudit d’un suport ampli del Parlament Europeu –la votació és secreta– i sense necessitat de suports comprometedors, com és el cas de l’extrema dreta o els 24 eurodiputats dels Germans d’ Itàlia de la primera ministra
Giorgia Meloni, una de les figures que no cotitzen a l’alça en la governabilitat comunitària. Al contrari que Von der Leyen, 65 anys, una figura que creix davant la fragilitat del president Emmanuel Macron al seu país o el canceller germànic, Olaf Scholz.
La revàlida és un assumpte més rellevant del que poden creure els escèptics o els mers ignorants del funcionament de la Unió Europea. No és igual, naturalment, qui presideixi el braç executiu d’Europa, sobretot amb el panorama actual. D’entrada, la reelecció de Von der Leyen garanteix l’acceleració de l’anomenada agenda verda i la posada en marxa –dins dels primers cent dies– d’“un acord industrial net” i la reducció del 90% de les emissions d’aquí al 2040. Objectius que no gaudeixen de la unanimitat dels 27 estats membres i requeriran reunions per buscar acords amplis. Res de nou, d’altra banda, per a Von der Leyen, amb una llarga trajectòria a Brussel·les.
Més votada que el 2019, Von der Leyen vol agilitar l’agenda verda i no abandonar Kíiv
A més del seu compromís amb l’agenda verda –que haurà de conciliar amb la realitat industrial d’Europa i els seus interessos–, la presidenta de la Comissió és una partidària decidida de donar suport al Govern d’ Ucraïna en la guerra contra l’invasor rus. Per això el compromís de reforçar la indústria militar europea, tant per contribuir a l’esforç bèl·lic de Kíiv com per afrontar el dia de demà sense donar per garantit el suport militar de Washington. La claredat d’idees sobre aquest tema de Von der Leyen és especialment oportuna en ple procés electoral als Estats Units, del qual podria sortir el 5 de novembre una presidència, la de Donald Trump, que aspira a forçar la capitulació d’ Ucraïna en qüestió de poc temps a fi de concentrar la seva atenció en Àsia- Pacífic, és a
dir, la Xina. Treure’s de sobre, en resum, el compromís
occidental amb Ucraïna, sense el qual difícilment podria resistir les ambicions de Moscou. Europa no vol ni
l’interessa que el president Putin
sigui considerat el guanyador indiscutible de la seva guerra i molt menys que vagi engallardit a l’eventual taula de negociació.
Una bona notícia per a Espanya és el compromís de nomenar un comissari per a la Mediterrània, un càrrec pensat per satisfer Itàlia i el seu objectiu de regular l’arribada de la immigració. Tot el que contribueixi a canalitzar aquests fluxos, restar-los perillositat i perseguir les connexions mafioses de la immigració és positiu, en principi. Com ho és la inclusió de les polítiques d’habitatge a l’agenda europea. L’escassetat de pisos urbans és un problema del qual molt pocs estats membres es lliuren. Brussel·les és conscient que no es pot prolongar la frustració entre els joves,
desanimats davant un mercat que els complica l’accés a l’habitatge, un pilar de l’ Estat de benestar europeu.
De moment, Von der Leyen té suport per afrontar cinc anys que es presenten complicats i en què cal compaginar una guerra gravíssima a Europa i l’impuls d’una transformació del model energètic (sense malmetre
la indústria actual).