Los Palacios y Villafranca, un municipi mitjà de Sevilla, té bons tomàquets, segons informa el compte a X d’Izquierda Unida Andalucía abans de tirar-los, dialècticament, al portaveu d’ERC al Congrés Gabriel Rufián, perquè a més d’horta també tenen futbol, en concret tres jugadors a la selecció espanyola. Rufián acabava d’ironitzar amb metàfora sobre la victòria a l’Eurocopa: “Al final són catalans i bascos creant i rematant i espanyols aprofitant-ho una vegada més”. “La xenofòbia sembla que no és només cosa de Vox” (@iuandalucia).
L’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, s’ha tirat aquests dies al Sena per demostrar que les seves aigües són netes i aquí molts s’han llançat a la piscina del futbol, i de vegades no té aigua, ja li va passar la passada setmana a Irene Montero.
El futbol davant la falòrnia, venç el primer en comentaris i interès tuitaire, encara que el pla de regeneració democràtica de Sánchez guanyarà en recorregut. Deu ser casualitat, però el pla presidencial sobre els mitjans coincideix amb la primera onada de calor de la temporada, 44 graus i pols sahariana, i ja se sap que quan la pols es fica als ulls no deixa veure el que hi ha al davant.
La frase de la setmana a les xarxes ha estat “no és el què, és el qui”, a propòsit del que uns en diuen mala educació, d’altres error de protocol i d’altres lliure albir del jugador Carvajal, per allò de donar-li la mà a Pedro Sánchez d’aquella manera. Caldria comptabilitzar també els que no van aplaudir?
L’hemeroteca (a la dreta) a tota màquina, dels estudiants aclamats al seu moment per negar la salutació al ministre d’Educació del PP José Ignacio Wert, al president Rodríguez Zapatero assegut mentre desfilava la bandera dels Estats Units. Va sent molt necessari el dret a l’oblit universal.
“ Mbappé no dissimula l’angúnia que li fa Le Pen. Carvajal no dissimula l’angúnia que li fa Sánchez. La llibertat d’expressió era això, macos” (@Laboreiro). Capítol tancat. O no. “L’angúnia la tindran tots dos quan Hisenda els demani el percentatge del que guanyen” (@Sajapa).
El dret a l’oblit. Algú rescata un intercanvi de tweets, de quan encara se’n deia així. “F*uck Elon Musk” (@LorenaSGonzalez, activista californiana). “Missatge rebut” (@elonmusk). El milmilionari acaba d’anunciar que se’n va amb les seves empreses de Califòrnia a Texas. En els comentaris d’aquells tuits algú es preguntava si el del f*uck envelliria bé. Doncs ja ho veiem. Ai, la memòria.
