El TC anul·la les condemnes de Chaves i Griñán pels ERO

Junta d’ Andalusia

El tribunal ordena a l’Audiència dictar una nova sentència

-FOTODELDIA- GRAF7037 SEVILLA, 27/11/2018.- Los expresidentes socialistas Manuel Chaves (i) y José Antonio Griñán (d), a su llegada hoy a la sala de la Audiencia de Sevilla momentos antes de comenzar a exponer su informe final el letrado José Ávila, que defiende al exdirector general de Trabajo Javier Guerrero, uno de los principales acusados en el juicio que se sigue de la pieza política del caso ERE contra 21 ex altos cargos de la Junta de Andalucía. EFE/Raúl Caro ***POOL***

Chaves i Griñán en una imatge presa durant eljudiciel 2019

Raul Caro / EFE

El Tribunal Constitucional ha anul·lat les condemnes dels expresidents de la Junta d’ Andalusia, Manuel Chaves i José Antonio Griñán, pel cas dels ERO amb una majoria de set magistrats a favor davant quatre en contra.

El ple ordena a l’ Audiència Provincial de Sevilla que redacti una nova sentència, tenint en compte que gran part de la condemna fixada contra ells no va tenir suport legal.

El tribunal de garanties, al contrari, no ha acceptat el recurs de qui va ser director de Treball de la Junta

Mentre que Chaves va rebre una condemna de nou anys d’inhabilitació per un delicte de prevaricació, Griñán va ser condemnat a sis anys de presó per malversació, una pena que no ha arribat a complir a causa d’una malaltia. El tribunal considera que s’ha vulnerat el dret a la legalitat penal.

Les sentències condemnatòries de l’ Audiència de Sevilla i del Tribunal Suprem van considerar que Griñán, en la seva condició de conseller d’ Economia i Hisenda de l’abril del 2004 a l’abril del 2009 i de president de la Junta d’ Andalusia de l’abril del 2009 al setembre del 2013, va participar en l’elaboració dels avantprojectes i projectes de llei de pressupostos per als anys entre 2005 i el 2009 i, posteriorment, en la
seva aprovació al Consell de Govern. Així mateix, va intervenir en la tramitació i apro­vació de diferents modificacions pressupostàries, per les quals s’incrementaven diferents programes.

Segons les sentències, la realització d’aquests actes va comportar que tercers sostraguessin diners públics, sense que Griñán fes cap actuació per evitar aquest procediment il·lícit. La sentència del TC desmunta aquesta tesi i declara que els òrgans judicials han fet una interpretació i aplicació “imprevisible” del delicte de prevaricació en concurs amb el de malversació, que considera “prohibida pel dret a la legalitat penal”.

En la sentència de Chaves, la doctrina és semblant, però en el seu cas fa referència al delicte de prevaricació. El tribunal de garanties entén que, com que es tracta de simples propostes que no tenien més abast que ser objecte de deliberació al Parlament, “no poden ser sotmeses a control judicial”. Així doncs, afirma que “la jurisdicció penal no es pot separar d’aquest criteri i dotar de transcendència penal aquests actes”.

Contràriament a la doctrina aplicada a la majoria dels condemnats dels ERO, el TC ha
rebutjat el recurs que va presentar l’exdirector de Treball
Juan Márquez Contreras, perquè va al·legar la vulneració a la seva presumpció d’innocència, en comptes de centrar-se en l’abast dels delictes de malversació i prevaricació, per la qual cosa es manté la condemna de set anys de presó.

Les sentències condemna­tòries van considerar que
Márquez va participar en les
modificacions pressupostàries dels anys 2008 i 2009 i va
executar aquest sistema de pressupostació, per tant, va ser conscient i va saber la totalitat de les irregularitats que s’estaven cometent.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...