“Il·lumino la sala de llum daurada sortida del meu tors i la mirada”

‘Ser’, al teatre Victòria

Demà 17 de juliol (i també el dijous 18 i el divendres 19) actua el ballarí Sergio Bernal a Barcelona, al teatre Victòria ( Teatrovictoria.com), en el seu espectacle Ser . És home de ment desperta i idees clares, a més de gran artista. I ambaixador de les arts del Regne Unit, distinció per la qual aporta idees per al desenvolupament artístic allà. Bernal té idees també per aplicar aquí: que l’art emani de la societat i no de l’ Estat, i per aconseguir-ho alliberaria artistes i companyies artístiques d’impostos, i decretaria que part dels seus beneficis és destinessin a fundacions o projectes artístics: “L’art ha d’autosostenirse!”, amb mecenatges privats i no amb subvencions públiques, diu el ballarí. Sergio Bernal reflexiona sobre què és l’art (“Velázquez aconsegueix que el quadre l’inventis tu...”) i sobre com alimentar-lo.

Ballarí o bailaor?

Bailaor i ballarí.

Què és ballar?

Expressar-se amb l’universal llenguatge del moviment.

Expressar què?

Por, alegria, tristesa...: emocions!

Què vol expressar vostè?

La bellesa del món.

‘Príncep de la dansa espanyola’, l’anomenen.

Sento responsabilitat i em disciplino.

“Magnetisme únic, llum pròpia...”

Busco il·luminar la sala de llum daurada, que emani llum des del meu tors i la meva mirada. L’energia de les emocions, aquella llum, ha de fluir entre públic i ballarí.

Sempre ho aconsegueix?

De vegades no, i em sento mentider.

És molt sincer.

La connexió emocional és un misteri.

Una mena de trànsit?

És no pensar. I que tot vagi sol. Ja he assajat molt abans!

Quant assaja?

Sis o set hores cada dia. Més les d’oficina...

Oficina?

Soc empresari, tinc la meva pròpia companyia i he de ser en mil coses, en tot...

Això restarà energia a l’artista...

He acusat aquest risc, sí. Ara estic aprenent a delegar per concentrar-me en el meu art, ballar!

Bona idea.

La meva psicòloga m’ajuda: “Centra’t en el teu moment present i gaudeix-ne”.

Vostè s’estava dispersant?

Sortir del Ballet Nacional d’ Espanya i crear la meva companyia de ball em va comportar un estrès elevat. Ara aprenc a tornar a gaudir de mi i del meu art.

Bravo.

La qüestióés no perdre mai la il·lusió. Jo soc un mag, un il·lusionista: he de crear en el meu públic la il·lusió d’un món, treure’l del no-res i il·lusionar. És màgia.

Es cuida dietèticament?

Faig dieta variada, sense alcohol, amb vitamines... I hauria de dormir més hores.

Somia?

Somio que corro i corro... però no avanço.

Ai, que la vida el supera...

Cada dia dutxem el nostre cos. I la nostra ment? Rentem-la regularment, també: jo ho procuro amb meditació i amb les meves sessions amb la psicòloga.

Com ballen l’art i la vida de parella?

La meva parella també balla pel món, com jo, i procurem conviure el màxim de temps. No tenir fills facilita ara abocar-se a la feina.

Què veuré si vinc a veure’l a Ser ?

Veurà dansa espanyola, flamenca, clàssica i contemporània. Tot! Veurà un espectacle variadíssim d’estils i emocions. Dansa i música: setze músics en directe, quatre ballarins sobre l’escenari...

No en sé res, de dansa, jo.

No li fa falta, el que veurà ho pot gaudir tothom. Això va de sentiments, d’alegria. Una dona, després de la funció, desfeta en llàgrimes, em va dir: “He tornat a sentir que val la pena viure!”.

Això val més que els diners, no?

Sens dubte.

Quines tres virtuts eleven un ballarí?

Rigor. Humilitat. Talent.

Humilitat?

Si un es col·loca en un pedestal massa alt..., ningú no el veurà.

Quin missatge pretén enviar-nos amb el muntatge Ser ?

Que la vida és molt més bonica del que et pugui semblar.

Però sol venir amb problemes...

Jo també vaig perdre il·lusió, ja li dic... Però... mira al voltant i gaudeix de la gent! I anar amb altres a veure un espectacle de ball com Ser pot ajudar-te!

Ha arribat vostè a ser el que vol ser? En una escala del 0 al 10...

Quatre.

No el crec.

Frego l’aprovat i necessito sentir-me així per progressar cap a la meva plenitud: arribar a ser tu mateix pot comportar la feina de tota una vida, és una cursa de fons.

Qui han estat els seus models?

Mikhaïl Baríxnikov i Michael Jackson.

Per què?

Baríxnikov és el talent suprem, va canviar el món de la dansa en la seva generació. I
de nen, veure Michael Jackson em va impulsar a sortir a ballar al parc sota de casa. Tenia nou anys.

Allà va començar tot?

Sí. Els meus pares no tenien cap relació amb la dansa ni l’art. Vaig muntar un escenari al parc... i a ballar! Després em van apuntar al Conservatori... i aquí em té.

Fins quan?

Ballaré fins als cinquanta anys, això com a mínim. Després ajudaré tantíssim talent jove que abunda a Espanya, perquè per aquí encara no creiem prou en l’art i el talent que tenim.