Ha guanyat realment el Nou Front d’Esquerra a les legislatives franceses? Ha perdut el Reagrupament Nacional? Ha salvat els mobles Macron? Ha funcionat el dic de contenció republicà? La nostra opinió publica contesta afirmativament a totes aquestes preguntes. Sí, ha guanyat l’esquerra amb 182 escons. Sí, ha perdut el lepenisme, que, amb expectatives de majoria absoluta, queda en tercer lloc amb 143 escons. Macron sorprèn amb 168. I sí, el dic de contenció o cordó sanitari ha tornat a funcionar. Ara bé, les xifres electorals poder ser equívoques.
El primer matís a fer-hi és prou conegut. El sistema electoral només permet un guanyador per circumscripció. Amb disciplina republicana, els candidats d’esquerra i els macronistes es van retirar per afavorir el vot del que tenia més possibilitats. En un gran nombres de circumscripcions, el candidat lepenista ha perdut (sovint per pocs milers de vots) davant la suma dels votants de l’arc republicà. Això ha donat a Macron, el president, un resultat inflat i, tanmateix, insuficient (el desastre previst era tan enorme que ningú no compara la seva majoria anterior, 247 diputats, amb els decadents 168 d’ara).
Macron va convocar per clarificar, però hi ha més confusió que mai
Allà on el desconcert de Macron és fa evident és en els objectius que el van portar a anticipar les eleccions. Es diu, però ell no ho va verbalitzar mai així, que, després de l’èxit lepenista a les europees, Macron va voler jugar a Maquiavel: anticipava les legislatives perquè sabia que, si l’extrema dreta guanyava, hauria de governar sota la seva presidència (que, com tothom sap, a França té poders molt superior als caps d’Estat de les altres democràcies). Limitada, l’extrema dreta es desgastaria. Le Pen arribaria a les presidencials cremada. Si aquest era l’objectiu, el tret ha sortit per la culata. Le Pen té dos anys llargs per deixar que es cremi no ja el partit del president, sinó les esquerres unides d’urgència. La governació de França requerirà consensos impossibles entre Macron, Mélenchon i els socialistes. La part fàcil ja està feta: no al lepenisme. Però, en ple malestar francès, en plena crisi europea i mundial, en ple del debat migratori, la majoria antilepenista, quina governació en comú podrà teixir?
Més encara. Macron va convocar aquestes eleccions amb un objectiu explícit: clarificar la situació després de la victòria lepenista a Europa. Doncs bé: hi ha més confusió que mai, a França. El sistema francès de dues voltes, pensat per donar estabilitat a la Cinquena República, no havia tingut mai un Parlament sense majoria clara. Mai el sistema presidencialista francès no havia vist desplaçar, com està passant ara, el baricentre del poder de la presidència a la càmera de diputats.
De Gaulle va impulsar un sistema que assegurava les posicions centrals. Doncs bé, aquestes eleccions han situat França en el marc d’una polarització enorme, ja que el partit més votat (deu milions de vots, 37% de l’electorat) queda en fora de joc. Deu milions de votants no poden ser qualificats d’apestats. Le Pen ha perdut les eleccions, però ha guanyat la guerra de posicions. En pocs anys ha passat de vuit diputats a tenir quasi un terç dels escons i la majoria dels vots. Amb les dades d’aquestes eleccions, podria donar-se que, si persisteix el cordó sanitari, en les presidencials del 2027, enfonsat el centre, hi hagi dos candidats extrems a la segona volta: Le Pen i Mélenchon (o equivalent). Fos quin fos el resultat, la Cinquena República, centradora i estabilitzadora, hauria fracassat amb estrèpit.
Lee también
