Colors i política

Colors i política

Europa, estatalment i políticament, té dos colors molt definits, el vermell i el blau. A Espanya, el vermell s’identifica amb el PSOE i el blau, amb el PP. Esquerra i dreta. Hi ha altres partits i altres colors, però bàsicament l’espectre polític és vermell i blau.

És curiós que als EUA aquests colors es relacionen ideològicament de manera oposada. El vermell s’assimila al Grand Old Party ( GOP), el Partit Republicà, la dreta, i el blau, amb el Partit Demòcrata, l’esquerra, o centreesquerra per ser més precisos. És xocant que el vermell, que universalment s’identifica amb l’esquerra, sigui el color del partit que, de moment, dona suport a Donald Trump. 

SOUTH HAVEN, MICHIGAN - JULY 4: People wait to listen to California Gov. Gavin Newsom speak as he campaigns for President Joe Biden at the Van Buren County Democratic Party's

  

Getty Images via AFP

El vermell es relaciona amb el Partit Republicà des de l’any 2000. Tradicionalment el GOP no tenia cap color identitari, però l’empenta de la infografia a les cadenes televisives durant els períodes electorals i les nits de recompte van perfilar de facto aquesta decisió, poc coherent amb la història mateixa del segle XX però que ha acabat arrelant al país. Tot i que el vermell i el blau no els han adoptat oficialment els dos grans partits dels EUA, les grans cadenes continuen fent-los servir com a element visual per als informatius.

El vermell i el blau identifiquen les ideologies d’Europa i els EUA de forma oposada

La primera vegada que es va adoptar massivament aquesta fórmula va ser el 2000 a la campanya presidencial que va enfrontar George W. Bush, que va resultar guanyador, i Al Gore, el vicepresident de Clinton que va sucumbir en una nit electoral amb moltes irregularitats als col·legis de votació.

És, doncs, la influència de les grans cadenes televisives el que explica per què Trump fa servir el vermell com a color identitari. La corbata i la seva gorra de beisbol vermelles amb el lema “ Make America great again” ja són dos elements intrínsecs a la seva figura polèmica i al discurs polític que té.

A mesura que ens acostem a les convencions de l’agost i al desenllaç i les conseqüències de la crisi oberta per l’estat físic de Joe Biden, els EUA estan molt dividits. Veurem uns debats interessants a les convencions a Milwaukee (Wisconsin) i a Chicago (Illinois), on els republicans i els demòcrates presentaran els candidats definitius. Serà el primer pas per saber què es votarà als diferents estats i territoris, i de quin color es tenyirà la Casa Blanca per als propers quatre anys.

Lee también
Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...