Espanya, als antípodes del model suec per als avis cuidadors

Suècia acaba d’establir la possibilitat de transferir part dels llargs permisos de paternitat i maternitat als avis o a un altre cuidador. Una mesura que permetrà al progenitor que ho decideixi transferir part del permís (un màxim de 45 dies a una altra persona que no sigui la parella o el tutor del nen i si és únic tutor, pot passar més de 90 dies per nen) a una altra persona, per exemple, els avis. La mesura pretén obrir la via de cures del nadó més enllà de la mateixa parella i facilitar la incorporació a la feina de qui ho desitgi per no perdre oportunitats laborals o augmentar els ingressos. I com més facilitats, les possibilitats que més dones s’animin a tenir fills s’incrementen.

Això és possible a Espanya? Avui dia, no. Sobretot, perquè no tenen les mateixes setmanes de llicència parental que els suecs (34 ells, 16 els espanyols). “Ells poden pensar a transferir setmanes de cura a un tercer, però a Espanya hem de centrar-nos, un cop s’han igualat els permisos, el 2019, a ampliar-los. Els pares volen temps per cuidar els fills”, assenyalen des del Ministeri de Drets Socials, que dirigeix Pablo Bustinduy.

Els pares suecs tenen 34 setmanes cadascun per naixement de fill; a Espanya, 16 cadascun, des del 2019

I és que Suècia juga a la lliga prèmium de les polítiques familiars. El país escandinau va ser el primer que va legislar per aconseguir una criança més igualitària, reemplaçant el permís de maternitat pel parental. Parlem de l’any 1974. Dues dècades després, es va assignar als pares un permís de paternitat que no es podia transferir a la mare. Als pares se’ls van donar 30 dies de descans i, si no aprofitaven el temps assignat, els dies no es podien fer servir en absolut. L’any 2002, la política es va canviar per donar als pares 60 dies, i la primavera del 2017 es va actualitzar novament per permetre’ls 90 dies exclusius per a ells. Suècia compta amb 480 dies (16 mesos) que s’han de repartir entre el pare i la mare.

I Espanya? Quan els suecs parlaven de permisos parentals, Espanya encara estava sota la dictadura de Franco, que l’única política familiar que va posar en marxa era que la dona fos a casa amb els fills, com més, millor. Per això, les poques que treballaven s’havien de conformar amb uns dies per recuperar-se del part. Evidentment, el pare no tenia res. Els fills eren cosa de dones.

No va ser fins a la democràcia (1980) que es va ampliar el permís maternal a 14 dies i va aparèixer el permís paternal de dos dies, bàsicament per fer els papers pertinents en el Registre Civil i portar la dona i el nadó a casa des de l’hospital. Nou anys després, es van ampliar els permisos: quatre dies de baixa per als pares i el permís de maternitat va passar a ser de 16 setmanes, amb les sis primeres com a obligatòries.

El permís maternal s’ha quedat en aquelles 16 setmanes, mentre que s’ha anat modificant el de paternitat: a 15 dies (2007), a 28 dies (2017), a 32 (2018) i a partir del 2019 s’ha passat de vuit setmanes de llicència retribuïda a les 16 actuals, amb la qual cosa s’equipara al de la mare. “El nostre punt de partida és molt diferent que el de Suècia. A Espanya no ens hem posat a l’altura dels països europeus més avançats en aquesta matèria fins a l’arribada del govern de coalició, que a més té entre els seus compromisos ampliar a 20 setmanes el permís de pares i mares abans del final d’aquesta legislatura”, assenyalen des del Ministeri de Drets Socials.

A Espanya li ha costat moltes dècades equiparar els permisos de maternitat i paternitat, un objectiu prioritari per al primer govern de Pedro Sánchez perquè permetia reduir les possibilitats que una dona no fos elegida per a una feina pel “temor” que es quedés embarassada. Amb aquesta mesura, aquella excusa va desaparèixer. I per la necessitat que l’ home s’involucrés en la criança del nadó i es fes càrrec de les cures.

Molts van dir llavors que pocs homes s’agafarien el permís, davant la presumpta pressió de les empreses.

Però la realitat, una vegada més, és contrària als vaticinis alarmistes. La Seguretat Social va tramitar 467.678 prestacions per naixement i cura de menor el 2023. Del total, 220.829 van correspondre al primer progenitor, habitualment la mare, i 246.849, al segon progenitor, normalment el pare.