La campanya del segon torn de les legislatives franceses es va tancar ahir en un ambient de gran tensió, amb insults, greus acusacions creuades, amenaces i fins i tot agressions físiques. Per temor d’ aldarulls demà a la nit, després de saber-se els resultats, es desplegaran 30.000 policies i gendarmes en el conjunt del territori, 5.000 d’ells a la regió parisenca.
És probablement l’elecció que ha generat més inquietud i polarització des del naixement de la V República, el 1958. Per primera vegada es veu possible la victòria de l’extrema dreta, tot i que els últims sondejos semblen indicar que no. Els ànims s’han exaltat.
Segons el ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, al llarg de la campanya, fins al matí d’ahir, hi havia hagut un total de 51 agressions físiques de què van ser víctimes candidats, persones pròximes a ells i militants. El primer ministre, Gabriel Attal, va cridar a la calma perquè les últimes hores d’esforç dels partits transcorreguessin sense violència. Attal també va garantir que hi haurà un govern per assegurar “la continuïtat de l’ Estat” davant l’eventualitat d’un escenari complicat per trobar una nova majoria.
Un dels fets més greus va passar dimecres, quan un grup en què hi havia la portaveu del Govern, Prisca Thevenot –amb rang de ministra–, va ser atacat a Meudon, una població de la perifèria sud-oest parisenca, mentre penjaven cartells. Uns joves, alguns menors d’edat, els van agredir a cops de puny, puntades de peu i els van llançar un patinet. Hi va haver un parell de ferits lleus que van ser portats a l’hospital.
Des del 1958 no s’havia considerat mai com una possibilitat realla victòria electoralde l’extrema dreta
Dijous, Olivier Véran, exministre de Sanitat i exportaveu del Govern, va denunciar l’agressió patida per un regidor que feia campanya, penjant cartells, a la seva circumscripció de l’Isère. Hi ha hagut atacs contra candidats i militants del Nou Front Popular ( NFP, coalició d’esquerra), i també alguns contra representants del Reagrupament Nacional ( RN, extrema dreta). Una eurodiputada d’aquest últim partit, Marie Dauchy, va ser insultada i empesa per un comerciant mentre visitava un mercat. L’home va ser detingut i acusat d’amenaces de mort reiterades, injúries i violències.
A més d’atacs físics, hi ha hagut multitud d’insults, de caràcter racista i homòfob, i fins i tot amenaces de mort. Dijous a la nit, 68 advocats van presentar una denúncia davant la Fiscalia de París per amenaces de mort i assetjament a través d’internet. El dia abans, en una pàgina web d’un grup ultradretà hi havia aparegut una llista d’“advocats a eliminar”. A Tolosa de Llenguadoc, una militant de la Lliga dels Drets Humans va ser atacada per un home que la va veure repartir fullets de l’ NFP. A Perpinyà, una comercianta va rebre un carta que la instava a “preparar la seva tornada a l’ Àfrica”.
Hi ha la sensació que la probable victòria de l’ RN, encara que sigui insuficient per governar, ja ha obert una vàlvula en algunes persones per alliberar els seus odis i obsessions sobre la presència al país d’estrangers i de persones d’origen forà. En sentit contrari, hi ha igualment el temor que als barris populars de les grans ciutats es reaccioni amb violència a un triomf del partit de Marine Le Pen.
Els mitjans tradicionalment més identificats amb el pensament d’esquerres, com els diaris Le Monde i Libération , fa dies que alerten sobre el perfil perillós, per extremista, de desenes de candidats de l’ RN. Han escodrinyat els seus missatges a les xarxes socials per detectar comentaris racistes o coses pitjors, com una candidata que apareixia amb una gorra de les tropes nazis. La intenció és rebatre el discurs que l’R N ha canviat de manera profunda des que Jean-Marie Le Pen va fundar el moviment, llavors anomenat Front Nacional, el 1972, i que ha eliminat tots els fantasmes del passat.
Els mitjans més hostils al partit de Le Pen han investigat el perfil extremista dels seus candidats
El món econòmic està a l’expectativa. Descartada una victòria dels macronistes, els candidats dels quals són presents en menys de la meitat de circumscripcions a la segona volta i que probablement quedaran al final com a tercera força parlamentària després de perdre almenys la meitat dels escons actuals, l’escenari potser menys dolent per als negocis seria una Assemblea Nacional difícil de governar però que obligaria a alguna mena d’acord provisional entre els partits, a l’estil del que passa sovint a Bèlgica, o un govern de perfil tecnòcrata.
