Aquest dilluns es compleixen tres setmanes des que Yolanda Díaz va decidir dimitir de la direcció de Sumar. Vint-i-un dies en què, lluny de progressar en la reflexió anunciada per a la “reconfiguració” i “democratització” d’un espai seriosament malmès –en tot just un any ha passat d’un tant per cent de vot del 12,31 a les eleccions generals al 4,65 als recents comicis europeus–, l’únic que està avançant és la sensació de paràlisi de l’espai confederal.
L’amenaça de naufragi que plana sobre la taula de partits és real. I qui més s’està mobilitzant per evitar-ho és Esquerra Unida (IU). La formació que, precisament, va desencadenar la crisi que ha sacsejat els fonaments d’un espai “massa referenciat” a la figura de la vicepresidenta segona.
Maíllo va iniciar dijous una agenda de treball a Madrid que va incloure contactes amb algunes forces coalitzades
Perquè, tot i els mals resultats acumulats als processos electorals previs –Sumar no va obtenir representació parlamentària a Galícia, va evitar el desastre per la mínima a Euskadi amb un escó solitari, i va experimentar un preocupant retrocés a Catalunya sota la marca dels comuns–, va ser la pèrdua del quart eurodiputat que corresponia a IU, i que les enquestes internes donaven per fet, el que va precipitar la crisi interna que va esclatar després del 9- J.
Sobretot després d’una polèmica negociació de les llistes que va derivar en queixes per haver “afavorit descaradament” comuns i Compromís amb els llocs de sortida més alts.
Les tensions que es viuen al grup plurinacional van ser palpables des de la mateixa nit electoral en què la candidata, Estrella Galán, no va ser acompanyada per cap de les forces coalitzades.
Més Madrid no va enviar ni la seva líder i ministra de Sanitat, Mónica García, ni la seva portaveu regional, Manuela Bergerot, per acompanyar la candidata Estrella Galán.
I a IU, el seu candidat, Manu Pineda, va optar per abandonar la seu sense parlar amb la premsa després de convenir amb el seu equip que era millor evitar declaracions a cop calent que poguessin enterbolir encara més l’espai.
En un intent de tallar l’hemorràgia i evitar que els comptes pendents fossin retransmesos en directe i en horari de màxima audiència, Díaz va decidir fer-se a un costat per deixar pas a una coordinadora interina triada per organitzar una taula de partits i començar un procés de reflexió que serveixi de goma d’enganxar.
Però el motor de Sumar no carbura. I tot i que a l’hora de criticar han estat moltes les veus que han sorgit, ara són poques les mans disposades a arremangar-se per arreglar el desgavell.
Compromís, Més per Mallorca i Chunta Aragonesista directament han decidit no anar a la taula de partits. I, tot i les reiterades invitacions cursades per la coordinadora interina, prefereixen restringir la seva relació a la de simples aliats electorals que únicament comparteixen grup parlamentari al Congrés dels Diputats.
Més Madrid i els comuns han confirmat la seva assistència i fins i tot van deixar anar, en un primer moment, l’assistència de Mónica García i Ada Colau, respectivament. Però en vista de la falta de concreció de l’ executiva de Sumar tant per fixar la data com per definir l’ordre del dia o confirmar qui anirà en representació seva, han decidit prémer el botó de pausa. “Quan es va anunciar la taula, es va parlar d’una reunió al més alt nivell. Però si Díaz no hi va, per què hi haurien d’anar García o Colau? L’important és treballar, no fer-se la foto”, argumenten amb neguit.
I aquí és on ha entrat, altre cop, IU. Una vegada acabat el curs escolar durant el qual ha exercit de professor de llatí i grec en un institut gadità, el recentment elegit coordinador federal, Antonio Maíllo, es va desplaçar dijous a Madrid amb una agenda de treball que ha inclòs “reunions” i “contactes” amb algunes de les formacions coalitzades per provar d’impulsar una taula on ell pensa assistir en persona.
Maíllo ha verbalitzat les crítiques més dures que ha rebut Díaz per la seva gestió, però també està sent el catalitzador de la reestructuració per intentar posar fi a una crisi que, tot i que es gestava des de fa temps, va desencadenar IU amb la pèrdua de l’europarlamentari.
