Ves per on, li haurem d’agrair a Milei que s’hagi acabat per fi el culebrot de la renovació del CGPJ, dos mil dies després de quan tocava. L’espectacle de l’estrafolari anarcoliberal president argentí a Madrid, guardonat per la presidència de la comunitat, passarà a la història recent com un dels errors polítics més clars comesos pel faedor de reis Miguel Ángel Rodríguez. Tot i que les estratègies de mira la boleta per atreure l’atenció i desviar-la, per exemple, de germans i parelles compromesos, o encendre focus per marcar agenda i engrandir la figura que vols promocionar formen part del manual dels estrategs polítics, cal anar amb compte amb els botons vermells i les fronteres armades. Hi ha un diari de capital italià a Madrid que exerceix de far i guia per al Partit Popular i els seus líders des que el seu primer director i el llavors president Aznar van compartir un balcó una Setmana Santa de fa trenta anys. Quan t’escriu un editorial contra la foto Milei-Díaz Ayuso és que t’ha patinat l’embragatge.
I aquesta va ser la finestra d’oportunitat que es va obrir per a Núñez Feijóo, a qui la presidenta madrilenya i Aznar li estrenyen sovint la cotilla de les essències populars. El president del PP per fi va poder marcar perfil i autoritat en un partit on els lideratges es guanyen a sang i foc. Poca cosa més canviarà a la política espanyola, on els crits acostumen a sentir-se més que la lectura serena d’una realitat més temperada. Però no és poc, a banda de permetre al líder popular tirar-li a la cara aquest acord a Pedro Sánchez quan torni a intentar menystenir-lo o pintar-lo com un extremista atrapat entre Vox i els ultres de casa.
Feijóo per fi va poder marcar perfil en un partit on els lideratges es guanyen a sang i foc
Tinc la impressió que Milei trigarà a deixar-se veure de nou per Europa. Vox ja el té amortitzat de moment, a la presidenta madrilenya se li han passat les ganes de seguir-lo convidant, i la resta de col·legues il·liberals del continent ja no estan en període electoral. El sol argentí de la seva bandera pot quedar ben aviat eclipsat pel focus taronja de més al nord si Donald Trump (amb ell va començar tot) torna a la presidència. Ara com ara no sembla gaire difícil: mentir continua sent-li molt rentable.
Lee también
