Per fi. Després de cinc anys i mig amb mandats caducats, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ja té via lliure per a la seva renovació. El PSOE i el PP, representats per Félix Bolaños, ministre de Justícia i de Presidència, i Esteban González Pons, vicesecretari d’acció institucional dels populars, van aconseguir ahir a Brussel·les l’acord demorat durant més de 2.000 dies, cosa que ha constituït una vulneració flagrant de la Constitució, que a l’article 122 estableix la renovació cada cinc anys d’aquest organisme.
En una trobada supervisada per Věra Jourová, vicepresidenta de la Comissió Europea, el PSOE i el Partit Popular van pactar una solució en què destaquen els següents acords: procedir a la renovació immediata del CGPJ i presentar una proposició de llei orgànica, impulsada pels dos partits i que es tramitarà amb caràcter d’urgència. Tindrà com a finalitat central reforçar la independència del Poder Judicial. Les dues forces van acordar també nomenar un nou magistrat del Tribunal Constitucional que estava pendent. S’espera que els punts principals de l’acord es ratifiquin en un mateix ple del Congrés al juliol.
PSOE i PP acorden, per fi, la renovació del Consell General del Poder Judicial
L’acord s’ha signat quan faltaven només cinc dies perquè expirés l’ultimàtum que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, havia donat al primer partit de l’oposició. Si haguéssim arribat a diumenge vinent, dia 30, sense cap acord, Sánchez hauria procedit, segons va advertir, a una reforma unilateral, sense l’aquiescència del PP, per la qual hauria introduït modificacions en el sistema de nomenament de jutges del Tribunal Suprem i altres altes corts, així com de les audiències provincials.
El pacte signat ahir és una molt bona notícia. En primer lloc, perquè torna tota la legitimitat al CGPJ i posa fi a una irregularitat manifesta que topava amb la nostra Carta Magna. En segon lloc, perquè ha de permetre una composició de l’alt òrgan de govern judicial conforme a l’aritmètica parlamentària actual, circumstància que no s’ha produït els darrers anys. I, en tercer lloc, perquè obre una via d’ entesa entre les dues principals forces polítiques espanyoles, precisament quan el desacord i la crispació entre totes dues havia arribat a unes cotes irrespirables.
És cert que, ara mateix, tal com Bolaños es va encarregar de recordar, aquest acord no és extrapolable a altres organismes de l’ Administració, com el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, Radiotelevisió Espanyola o la Comissió Nacional del Mercat de Valors, que també necessitarien renovar-se immediatament o en un futur pròxim. Però el fet de desbloquejar una qüestió tant de temps encallada com la del CGPJ indica que no hi ha res impossible.
Ara bé, i sense abandonar el to de celebració que la notícia mereix, es fa difícil oblidar els últims cinc anys, així com la contumàcia de les parts. Particularment del PP, que ha esgrimit un ventall d’excuses per ajornar repetidament, fins ahir mateix, la renovació. Més encara si tenim en compte que els textos que sintetitzen l’acord són molt semblants als redactats temps enrere i que van ser desestimats a última hora. No eren, doncs, textos inacceptables. Era l’ocasió la que no va semblar a alguns políticament oportuna.
Tot plegat queda ara enrere. I ens en felicitem. Altres partits van fer crítiques en intuir una hipotètica gran coalició entre els dos grans. Però és una bona notícia per a tots els ciutadans que apreciïn el valor de la superació d’una anomalia que ha erosionat al llarg d’un quinquenni el prestigi institucional espanyol.