Final feliç, tot i que en un context tan anòmal com la crisi constitucional, en les negociacions que van mantenir el PSOE i el PP a Brussel·les per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Després de més de cinc anys de bloqueig, d’haver de recórrer a la Comissió Europea per facilitar el diàleg i de diversos intents frustrats d’arribar a un acord, ahir hi va haver fumata blanca a la seu de la institució. Les reunions se succeïen des de fa dies entre la màxima discreció. A dos quarts de sis de la tarda, el ministre de Justícia, Félix Bolaños, negociador pel PSOE, i l’eurodiputat Esteban González Pons, designat pel PP, van signar en una taula instal·lada per a l’ocasió a la sala de premsa de la Comissió i sota l’atenta mirada de la vicepresidenta, Věra Jourová, un document de deu pàgines en què acorden renovar immediatament el CGPJ i, de manera simultània, presentar una proposició de llei orgànica del Poder Judicial (LOPJ) que “reforçarà” la seva independència, per així complir les recomanacions europees als seus informes sobre l’ Estat de dret relatius a Espanya del 2022 i el 2023.
El PP accepta que sigui d’aquí sis mesos quan s’obri un debat per canviar el sistema d’elecció del CGPJ
Tots dos van parlar de diàleg, d’entesa, de pactes, de la possibilitat que aquest esperit es traslladi a més àmbits en què el PSOE i el PP estan destinats a posar-se d’acord, però van preferir comparèixer per separat davant de la premsa per informar dels acords. “Avui és un bon dia per a la independència judicial, per a l’Estat de dret i per al nostre règim constitucional”, va celebrar Pons, que va subratllar que, “sense la garantia de la Comissió Europea, el PP no hauria signat”. “Avui aconseguim tornar la normalitat al Poder Judicial després de més de cinc anys de bloqueig”, va dir Bolaños, que va destacar sobretot que finalment es corregirà el “dany reputacional” que el bloqueig de la renovació del CGPJ ha causat a Espanya a escala internacional.
La vicepresidenta Jourová va celebrar la “voluntat” de les dues parts per arribar a un acord. “L’ Estat de dret és massa important per ser víctima d’interessos partidistes particulars”, va subratllar la liberal txeca, que va heretar aquest expedient a l’abril després de tres mesos de mediació fallida del comissari de Justícia, Didier Reynders. “Espero que l’acord serveixi d’inspiració en el futur per a altres estats membres que puguin tenir problemes”, va dir Jourová, que va avançar que algunes de les decisions que es van pactar ahir són “exactament iguals” a les recomanacions de la Comissió per millorar la situació del poder judicial a Espanya. La institució presentarà a finals de juliol el nou informe sobre l’ Estat de dret a Espanya.
La reforma prohibeix ser fiscal general de l’Estat si cinc anys abans s’ha ocupat un càrrec públic
“Hi ha gent que segurament es demana per què hem acceptat negociar amb l’actual president del Govern espanyol sobre això (la renovació del Poder Judicial)”, va manifestar a Madrid el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. “Sabem distingir entre l’oposició al Govern espanyol i la lleialtat a l’ Estat”, es va respondre.
El líder del PP havia tingut pressions dins del seu partit per no pactar. Tot i això, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que altres vegades s’havia oposat al pacte, va dir ahir que està “satisfeta”. “És un gran èxit de Feijóo defensant la independència judicial”, va dir Ayuso.
Jourová aplaudeix l’acord i celebra que algunes decisions són “exactament iguals” als consells de la UE
El PSOE va aconseguir ahir que el PP cedís i acceptés renovar amb l’actual sistema d’elecció. Això sí, van acordar una reforma de la llei amb l’objectiu de limitar les portes giratòries i a què s’ha afegit una disposició única amb el compromís d’estudiar d’aquí sis mesos el canvi d’elecció dels vocals perquè siguin els jutges qui directament els elegeixin. En aquest procés que s’obrirà, primer el CGPJ haurà de fer una proposta de reforma que s’haurà d’aprovar per tres cinquens dels vocals i s’haurà de remetre al Govern central, al Congrés i al Senat, a fi que se sotmeti a la consideració de les Corts per debatre-la i, en el seu cas, tramitar-la i aprovar-la.
Núñez Feijóo havia estat intransigent a l’hora de renovar, però la perpetuació de la falta d’acord ha fet que els populars hagin acceptat un simple compromís. Els socialistes no estan d’acord amb el canvi de sistema, malgrat que Europa ho reclama, de manera han trobat acord a mig camí.
Feijóo explica l’acord perquè el PP sap distingir “entre l’oposició a l’Executiu i la lleialtat a l’Estat”
La reforma que s’ha pactat pretén enfortir la independència judicial amb l’increment a 20 anys per ser magistrat del Tribunal Suprem; un període de dos anys per poder tornar a la carrera judicial si s’ha ostentat un càrrec polític, i de cinc anys per ocupar el càrrec de fiscal general l’ Estat si s’ha ocupat abans un càrrec públic. Ha estat una exigència del PP per evitar casos com el de Dolores Delgado, que va ser designada per Pedro Sánchez com a màxima responsable del ministeri públic, fent el pas directament des de la butaca de ministra de Justícia. Per la seva banda, el PSOE ha aconseguit que el PP accepti incloure la creació de la comissió de qualificació en el CGPJ, integrada per cinc vocals, que informarà sobre tots els nomenaments que siguin competència del ple.
