He sentit curiositat intel·lectual per saber en què va consistir “el sopar de la llibertat” que li va oferir l’Institut Juan de Mariana a Javier Milei, a què van assistir tres-centes persones, entre les quals hi havia més neoliberals que liberals, però a què no van anar polítics rellevants del PP perquè, malgrat que la política d’aquest país ha perdut el cap, encara conserva la dignitat.
El festival que es va muntar Isabel Díaz Ayuso per a més glòria de la seva persona, en companyia del president argentí amb medalla Internacional de Madrid inclosa, era una deslleialtat patriòtica, que va incomodar profundament Génova. Llegeixo Juan Manuel de Prada, un liberal de cap a peus, a l’ Abc que “la llibertat que defensen Milei i Ayuso, entesa com a principi emancipador que torna sobirà l’ésser humà, és la més formidable fàbrica de socialistes que han vist els segles”. I afegeix que aquesta llibertat sense saber cap a on va genera en les persones una ànsia de fer els que els rota, que tard o d’hora acaba topant amb la realitat. L’estada de Milei va concloure amb aquest incert “sopar de la llibertat”, celebrat al Casino, on no és que se la mengessin, però sí que es van empatxar parlant-ne.
Al sopar dels liberals amb Milei no va assistir ningú rellevant del Partit Popular
L’àpat el va oficiar Paco Roncero, un cuiner madrileny amb tres estrelles, xef habitual en esdeveniments reials, que es va limitar a compondre un menú estàndard, sense cap picada d’ullet a la llibertat. Ni tan sols a la llibertat de creació: crema d’ametlles amb espàrrecs; galta de vedella a baixa temperatura i violetes per a les postres. Els liberals de fa un segle eren menys reaccionaris i més ostentosos. Francesc Cambó deia que, per convidar a qui aprecies, el millor plat era la llagosta. Una cosa semblant va escriure Josep Pla a El que hem menjat , perquè l’incomodaven els invents a taula: “La pal·lidesa, la tristesa, el nerviosisme, la capacitat de destrucció de l’home modern es deu en gran part a la sofisticació d’aliments i begudes que ingereix”.
El sopar no passarà a la història ni pel que s’hi va menjar ni pel que s’hi va proclamar. Milei ja prepara el seu viatge a la Xina, on es trobarà amb Xi Jinping. No crec que el saludi al crit de “ Viva la libertad, carajo”, que ha repetit a Madrid.
Lee también
