Qui de jove no és d’esquerres, no té cor, diuen que deia Churchill. Els nous temps han superat els aforismes del vell rondinaire i cada vegada edats més primerenques s’acosten a postulats conservadors. Ho vaig poder comprovar en una trobada amb adolescents i votants flamants en què alguns van manifestar la seva predilecció per les idees de dretes, fins i tot les de l’extrema. El valor sociològic del càlcul a ull és irrellevant, però coincideix amb la tendència observada per les enquestes als cinc països més grans de la Unió Europea, Alemanya, Polònia, Itàlia, França i Espanya. En tots ells, votants de menys de 30 anys tempten espais fins ara anatematitzats, sigui l’AfD alemany, el Reagrupament francès, el polonès Dret i Justícia, els
italians o el Vox i l’esguerro Alvise Pérez espanyols. A Catalunya, l’Aliança Catalana d’Orriols també hi apareix esmentada.
Segons els experts, la dretanització és un corrent de fons que es va iniciar durant la pandèmia i que s’explica per com les forces conservadores van colonitzar les xarxes socials per captar els joves. A Alemanya, per exemple, vídeos puerils en què els donaven consells per trobar parella eren la porta d’entrada a ideologies en què es barreja la virilitat amb el racisme, s’exacerba el descontentament contra les institucions i s’ofereixen alternatives tan radicals com falses, just el que proposa l’ultradretà AfD.
La clau d’aquest cop de volant ideològic es basa en una premissa falsa, la democràcia és un bé assentat i permanent. Partint d’aquí els que volen expressar la seva queixa, decepció o emprenyament creuen que disposen d’un marc on jugar amb els extrems és un risc calculat. La història demostra, en canvi, que quan formacions autoritàries arriben al poder revelen la seva cara oculta i la primera víctima és la democràcia. Per no recórrer a la gastada hipèrbole nazi, les maniobres indecents de Trump per desacreditar la seva derrota fa quatre anys haurien de servir d’avís. Sobretot, pocs dies abans de les eleccions franceses, en què tot apunta que l’extrema dreta de Le Pen pot convertir-se en la primera força. Ser jove no és excusa per repetir el pitjor passat.
Lee también
