Els dimecres al Congrés comencen amb la sessió de control al Govern, en la qual, més que contrastar res, els diputats assisteixen a un pim-pam-pum entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, on cada setmana puja una mica més el menyspreu de l’un cap a l’altre (i de l’altre cap a l’un) com si aquest país fos un quadrilàter i la política un combat entre dos púgils que pugnen per tombar el rival. Al final no guanya ningú, perquè les preguntes de Feijóo no es corresponen a les formulades per escrit, ni les respostes de Sánchez s’ajusten a les qüestions que li planteja el cap de l’oposició. Tot això culmina amb el líder del PP demanant-li que se’n vagi, a la qual cosa el president del Govern li respon que es quedarà fins al 2027, així que se li farà llarg a l’aspirant.
Però en la sessió d’ahir hi va haver un moment interessant, perquè era nou i va resultar tens però mesurat. Com un combat d’esgrima. Va ser quan va intervenir Gabriel Rufián (ERC), que va advertir al president que ara no cola que Feijóo pacti amb Puigdemont per presentar una moció de censura, “però algun dia colarà”. Sánchez li va retreure que resulta contradictori la seva entesa amb les forces progressistes a Espanya i la votació del dilluns en què els republicans van fer president de la Cambra catalana un membre de Junts.
Sánchez i Rufián van fer moviments d’atac i defensa procurant no fer-se mal
En esgrima, hi ha un moviment que és de parada-resposta, en el qual es bloqueja l’atac amb l’espasa en fons per poder respondre-li al rival amb un pas endavant. Això és el que va fer Sánchez. Rufián va resultar tocat, però només lleument, per poder dir-li que, després d’acordar amb Junts la presidència del Parlament, el que ara els tocaria és facilitar la investidura de Salvador Illa. No hi va haver contraatac, el portaveu d’ERC sap que els mosqueters tenien clar quan el combat s’havia acabat i arribava el moment d’embeinar l’espasa.
Rufián advertint Sánchez que no es fiï de Puigdemont, perquè és un polític de dretes, no concorda amb el regal que ERC li acaba de fer a Junts a Catalunya. Esclar que la història ens recorda que els republicans s’angoixen a les cruïlles. Algú els hauria de regalar un GPS. O potser n’hi hauria prou amb una brúixola.
Lee también
