Barcelona Oberta aplega els principals eixos turístics i comercials de la ciutat. Des del port, passant per la Rambla, el passeig de Gràcia, la rambla Catalunya i la Diagonal fins a El Corte Inglés d’aquesta avinguda, a més de centres comercials. Obrir el diumenge va ser l’objectiu fundacional de l’entitat que ha presidit des de l’inici Gabriel Jené i la seva fidel junta. Tot i això, aviat es van multiplicar els fronts. Ja recuperats de la pandèmia, Jené continua en primera línia fins que es resolgui la batalla de l’eix verd de Consell de Cent.
Mobilitat
Volem que Consell de Cent sigui un eix viari bàsic, no una barrera”
Quina és ara la prioritat de Barcelona Oberta?
Poc després de constituir-nos hi va haver un canvi radical de concepte i gestió de la ciutat. Es va començar a parlar de decreixement, va començar a proliferar el top manta ... Calia posar en relleu el comerç de centralitat, que necessita tenir una certa esplendor per atreure compradors i que ajuda a transmetre el relat de la ciutat. Això és prioritari.
Quin és el relat de Barcelona?
Quan penses en París, Londres o Roma, penses en moltes icones i també en els Camps Elisis, Regent Street, la Via Condotti... El comerç hi té un paper important, entre altres coses perquè el 30% de la despesa del turista és en compres. Representem el 14% del PIB de Barcelona. Tenim un catàleg comercial propi molt potent, amb un maridatge increïble de restauració, arquitectura, museus... Hi ha marques internacionals que tenen Barcelona com una obsessió.
Obrint el diumenge des del 15 de maig fins al 15 de setembre n’hi ha prou?
Per nosaltres no. Continuarem treballant per obrir tots els diumenges. Hem de continuar avançant. Fa deu anys pràcticament no existia el món en línia; ara el paradigma és diferent. I passen coses absurdes, com celebrar la Copa de l’Amèrica i que les botigues estiguin tancades, i precisament un dels espònsors és Louis Vuitton.
S’està negociant?
És un tema de ciutat i ho han d’analitzar tots els actors implicats i la Copa de l’Amèrica mateix. En qualsevol cas, això no pot ser un element de controvèrsia. Vam arribar a un pacte i el respectem. Una altra cosa és no posar en evidència absurditats.
El pla Endreça funciona?
Serveix per recuperar posicions perdudes, no per fer coses excepcionals. Són coses que no s’estaven fent. Amb bon criteri, l’Ajuntament ha decidit actuar i erradicar el tòpic que Barcelona està bruta i deixada... Aquest objectiu s’ha complert.
Les dades de robatoris i reincidència no són gaire falagueres...
El tema de seguretat amoïna i la degradació amoïna especialment a Ciutat Vella. Allà cal posar-hi un focus específic, potenciar unes noves demandes perquè vinguin noves ofertes. Primer cal entendre que hem de recuperar aquests espais per als barcelonins.
Creu que la ciutat ha arribat al límit de turistes?
Hem de gestionar més la qualitat del visitant que no pas la quantitat. Cal incorporar accions que aportin valor afegit. La Copa de l’Amèrica n’és un exemple, o el Primavera Sound, la Ryder Cup o l’F-1. El turisme no pot ser una indústria de poc valor afegit, perquè acaba incidint en els salaris i la capacitat d’innovació i adaptació del sector a noves demandes.
Cal limitar el nombre de creuers, com a Venècia?
Per nosaltres que Barcelona sigui un port base i els creueristes es quedin uns dies, abans i després, és molt important.
Van presentar la demanda contra l’eix verd de Consell de Cent i la jutgessa els va donar la raó. Com volen que sigui aquest carrer?
Hi ha hagut tres sentències de demandes de Barcelona Oberta, el tram Enric Granados, Girona i Rocafort. La quarta no sortirà perquè el jutge espera la resolució del TSJC de la primera, però hi ha vint demandes més en marxa. La jutgessa va proposar una mediació i hi estem treballant.
Què negocien?
Estem en converses amb l’Ajuntament. Vam posar una demanda perquè aquest era un eix viari bàsic i de sobte es va convertir en zona de vianants. Volem que Consell de Cent sigui un eix viari bàsic de la ciutat, no una barrera. Hi ha molts models de reurbanització. La connexió entre el nord i el sud de l’ Eixample ha d’estar garantida, i la transversalitat, també. L’Ajuntament treballa en modificacions al marge de les nostres converses... Hi ha ineficiències que cal solucionar.
Però els estudis diuen sempre que la conversió en zona de vianants afavoreix l’activitat comercial...
Sense cap mena de dubte, però en aquest cas afavoreix Consell de Cent, però perjudica València i altres carrers. Com que és una conversió en zona de vianants horitzontal crea una divisió entre el nord i el sud de l’ Eixample i això és un altre motiu pels quals l’afluència a Ciutat Vella és molt més baixa, tenen una altra barrera.
Hi ha un problema d’accessibilitat al centre?
Sí, i un exemple paradigmàtic és el carril bici de Via Augusta. Posem elements que mortifiquen i creen entrebancs per accedir a la ciutat. Si l’experiència de visita a la ciutat és dolenta, vindràs a treballar o al metge, però no a comprar.
