El Consell de Ministres va aprovar ahir el projecte de reial decret que regularà a partir del pròxim curs 2024-2025 la prova d’accés a la universitat ( PAU). Hi ha diversos canvis, per començar, el nom. S’acaben les EBAU, les EVAU, selectivitat i altres formes amb què s’ha anomenat aquesta prova i s’unifica en totes les comunitats les PAU, acrònim de proves d’accés a la universitat. Es dona la circumstància que aquestes proves s’han dit així a Catalunya des de fa anys.
El segon canvi és que s’elimina la flexibilitat en l’opcionalitat en les preguntes, que ha durat cinc anys. Tampoc no es torna al model anterior, en què es podia triar entre prova A i B. Només hi haurà una opció de prova.
Només es presentarà als estudiants una prova per matèria que tindrà preguntes obertes en un 70%
Aquest exercici estarà estructurat per apartats que contindran una o diverses preguntes. Es podrà donar l’opció de triar preguntes, però, segons la normativa que s’aplicarà, el dissenyador de les proves (correspon elaborar-les a les comunitats autònomes i a les universitats) haurà de garantir que l’alumne no pot jugar amb l’estratègia d’estudiar la meitat de la matèria. Això és el que ha passat en aquesta edició en diverses comunitats autònomes. A Catalunya ha passat a història. Així, s’estableix que “en cap cas, l’opcionalitat no implicarà poder estudiar menys temari”.
El decret també exigeix que el 70% de la nota de l’examen s’obtingui per les preguntes obertes que impliquen redacció de textos o les semiconstruïdes. Aquest criteri prova d’unificar una de les grans diferències entre els exàmens de selectivitat de les comunitats autònomes. En algunes comunitats són més freqüents que en d’altres els exàmens tipus test, que són percebuts “més fàcils” o, en tot cas, amb un paper més gran de la sort.
Els estudiants s’examinaran de 4 matèries (5 si hi ha llengua pròpia). Les comunes són llengua i literatura castellana, llengua estrangera i, a escollir, entre història d’ Espanya o filosofia. La quarta matèria és la que correspon a la modalitat cursada pel batxillerat (científico-tecnològic, humanístico-social, artístic i el general). Per apujar nota, els alumnes podran examinar-se no de 3 sinó de 4 matèries, incloent-hi la que es rebutgi en la fase general d’història o filosofia. La quarta assignatura serà, obligatòriament, una llengua estrangera.
D’altra banda, els alumnes podran portar materials per fer les proves (diccionaris, calculadores, formularis o tauletes) si així ho decideixen els coordinadors de les proves, però aquests materials estaran definits per les comissions organitzadores i estaran unificats en totes les comunitats.
També s’unifiquen els criteris de correcció, cosa que rectifica el fet que en algunes autonomies comptin les faltes d’ortografia i en d’altres no. A partir del 2025, per a cada exercici hi haurà d’haver uns criteris objectius de correcció, prèviament aprovats per les comissions organitzadores de la prova. Inclouran paràmetres que valoraran la coherència, la cohesió, la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica dels textos i la presentació. Això valdrà, almenys, un 10% de la nota. Hi haurà flexibilització per als estudiants amb necessitats específiques.
La nota d’accés (batxillerat i fase general) tindrà validesa indefinida, mentre que la d’admissió (amb les optatives), en comptes de dos, valdrà tres anys.
